Fa uns dies vaig llegir un post molt interssant al web de Thoma Baekdal fruit d'una cita al twitter d'@annageli. El post venia introduït per un magnífic gràfic cronològic que representa el grau de penetració dels diferents mitjans de comunicació en els darrers 210 anys, i una previsió per als propers 10. M'he permès d'incloure la imatge en l'encapçalament d'aquest post.
El gràfic representa l'existència de períodes clarament diferenciats pel que fa a la distribució dels mitjans de comunicació. Si ens fixem en la data del principi del gràfic, sobre l'any 1800, podem observar una clara preponderància de la comunicació cara a cara, davant d'un incipient diari que comença a treure el cap.
1a meitat del segle XX
Si fem un salt endavant, ens podem situar entre els anys 1900 i 1950. En aquest període el diari passa a ser el mitjà de comunicació preponderant, i irromp amb força la ràdio. Per sobre d'aquests tres mitjans de comunicació es comença a veure la gran estrella dels propers 50 anys: la televisió.
2a meitat del segle XX
La televisió és la gran dominant d'aquest període, però acabarà el segle amb un gran competidor de la mà d'Internet. La ràdio pateix una gran davallada, i els diaris aniran perdent el pes que tenien històricament.
No només trobem les pàgines web, sinó que també apareixen les xarxes socials, els blogs, i altres tipus d'eines web 2.0 i 3.0. Com bé explica Thoma Baekdal, des de principis de 2000 es produeix un gran canvi: ara tenim davant nostre un excés d'informació que no pot ser consumit completament, i hem d'escollir què no volem veure. Abans els mitjans de comunicació ho tenien molt més fàcil per a fer atractiu el seu producte informatiu. Ara existeix una immensa oferta, i els mitjans tradicionals no saben exactament com moure's.
Realment estem en aquesta situació?
Amb l'objectiu de veure si tot això s'ajusta a la realitat, he decidit fer un gràfic basant-me en les dades de l'Estudi General de Mitjans i del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. El resultat pel que fa al percentatge d'audiència dels diferents mitjans el podeu veure en el següent gràfic.
Com podem veure, el mitjà que té més penetració és la televisió. L'any 1997 el 90,7% de la població mirava la televisió a diari, mentre que actualment el percentatge es situa sobre el 88%.
La ràdio ha mantingut una evolució poc regular, i s'ha anat situant entre el 52% i el 54%. Cal tenir en compte que a l'Estat Espanyol, i especialment a Catalunya, hi ha una gran tradició a l'hora d'escoltar la ràdio que contrasta amb altres països.
Pel que fa als diaris, cal dir que durant els primers 5 anys de la gràfica hi va haver una clara tendència a la baixa, passant d'un 37,7% de persones que llegien un diari cada dia, a un 35%. No obstant la tendència s'ha recuperat, segurament gràcies a l'aparició dels diaris gratuïts, molt estenguts durant els últims anys. D'aquesta manera, en el que portem de 2009 els diaris són llegits cada dia per un 41,6% de la població.
El cinema és el mitjà que representa una evolució a la baixa més pronunciada. El 7è art, gran fenomen de masses durant un llarg període del segle XX, passa d'un 8,8% el 1997 a un 11,2% d'audiència diària el 2001, segurament per l'extensió dels anomenats multicinemes. Actualment obté només un 4%.
El mitjà de comunicació que irromp clarament amb força és Internet. En només 12 anys la xarxa passa de ser utilitzada diàriament només per un 0,9% de la població, a ser utilitzada per més d'un 31%. Si Internet segueix la mateixa evolució que porta fins ara, en 1 o 2 haurà sobrepassat finalment la quota dels diaris de paper.
Ara bé, què passa amb els més joves?
Si ens fixem en les franges d'edat més joves, veiem que aquest 31% de població que consumeix Internet de manera diària es transforma en un 55% (de 14 a 19 anys) i en un 52%(20 a 24 anys). I si ens fixem només en Catalunya (Dades del Baròmetre) podem observar que un 64,1% de nois i noies de 14 a 24 anys consumeixen Internet de manera diària. En aquest cas sí que s'està produint un canvi profund en els hàbits, la manera d'arribar a la informació i les formes de relacionar-se.
El canvi en la manera de comunicar-se i relacionar-se vindrà de la mà dels joves que ara tenim entre 14 i 30 anys.
Sembla doncs que el canvi en la manera de comunicar-se i relacionar-se vindrà de la mà dels joves que ara tenim entre 14 i 30 anys. Les anomenades generació X i generació Y han crescut en gran mesura amb eines absolutament revolucionàries, i estan preparades per a donar un tomb relacional a la nostra societat.
Per a saber més sobre l'evolució dels mitjans, feu un cop d'ull al post de Thoma Baekdal, que porta per títol Where is Everyone? (versió traduïda de google).
2 comentaris:
Bona tarda!
Som un grup d'estudiants que en llegir aquesta publicació ens ha sorgit un dubte; ens podries aclarar què entenem per web 2.0?
A més, volem afegir que aquesta publicació ens ha estat de gran interès.
Moltes gràcies.
Hola Mercè!
Estic content de que l'article us hagi servit per a la vostra formació ;).
El concepte web 2.0 és molt ampli i de vegades molt abstracte. És a dir: molts cops és difícil de descriure i determinar.
No obstant la idea clau del concepte 2.0 és que el web es construeix a partir de la participació, col·laboració i interacció dels usuaris. Aquesta idea de web és molt diferent de la web 1.0, on l'usuari o client només llegeix i consumeix: els usuaris no construeixen la web.
Dins del concepte web 2.0 s'hi encabeixen també les xarxes socials (facbook twitter), eines 2.0 (slideshare, youtube, flickr, agregadors d'RSS), les wikis, els blocs, o els agregadors col·lectius de notícies (meneame o tafanera).
Pots trobar més informació a:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0
Publica un comentari