I després de la crisi econòmica? L'economia dels tres zeros

Ara fa un any que van començar a sonar veus que anunciaven l’arribada de “la crisi”. Una crisi de caràcter econòmic que ha significat un importantíssim daltabaix en els sectors de l’habitatge, la construcció i el món financer. De fet, aquesta crisi ha assolit tal dimensió que ha acabat afectant de ple el conjunt de la societat arreu del món. A Catalunya el creixement econòmic interanual ha passat de ser un 3,6% l’any 2007 a un -3,3% el primer trimestre de 2009, i l’atur ha crescut ni més ni menys que un 114%.





On anirà a parar tot això?
Davant d’aquesta situació la gran pregunta és, com acabarà tot això? Com evolucionaran els indicadors econòmics i com afectaran al nostre dia a dia? Des de la més absoluta humilitat, no puc evitar fixar-me en la situació econòmica que va viure el Japó durant més de 10 anys, on es va mantindre un context econòmic molt semblant al que estem vivint actualment.

L’economia dels tres zeros
Des dels anys 60 el Japó havia tingut una economia immillorable, amb creixements interanuals del PIB que oscil•laven entre el 10% i el 4%. Aquesta forta economia va quedar absolutament trasbalsada amb el trencament d’una gran bombolla bursàtil i immobiliària. Els increments del preu de les accions en borsa i del sòl japonès havia crescut de manera desorbitada durant els anys 80, preus que es van desplomar a principis dels 90.

Aquesta dècada és coneguda al Japó com “la dècada perduda”. Si bé durant els anys 80 l’economia va créixer una mitjana d’un 3,8% anual, als 90 ho va fer un 1,6% anual, arribant a dades negatives alguns anys.

Davant d’aquesta situació de “no creixement” econòmic, o fins i tot de decreixement, que podia fer el govern nipó? La primera resposta davant d’indicis de recessió és abaixar els interessos. És a dir, fer que s’hagi de pagar menys diners pels crèdits. D’aquesta manera la gent s’endeuta més, torna a consumir, i es reactiva l’economia. Japó ho va fer, però arribats a un tipus d’interès de gairebé “0” l’economia no es reactivava. I evidentment, el que no podien fer és demanar als bancs que paguessin per deixar diners. Aquí trobem el primer cero.

El govern havia posat en marxa totes les mesures possibles per a reactivar l’economia, però el creixement del PIB continuava estant sota mínims.

La segona de les mesures que es podien dur a terme era l’endeutament del sector públic. Si l’estat gasta més diners dels que disposa aconseguirà que hi hagi més persones treballant, gent que a la seva vegada consumirà més i que reactivaran la producció. Aquesta mesura es basa en l’anomenat multiplicador keynesià. El govern nipó va tirar endavant polítiques d’aquest tipus i va arribar a tenir uns dèficits astronòmics de fins un 10% del PIB l’any 1998. Malgrat aquestes mesures, el creixement continuava sent “0”.

A aquests dos indicadors en posició “0” cal afegir-hi una inflació que també bordejava aquest valor. I amb aquesta dada també resultava impossible reactivar l’economia del Japó. El govern havia posat en marxa totes les mesures possibles per a reactivar l’economia, però el creixement del PIB continuava estant sota mínims.

Una situació que recorda a l’actual
L’origen de la crisi que tenim actualment recorda molt a la que va patir el japó des de 1991 fins el 2003: les dues es van iniciar amb l’esclat d’una gran bombolla. Passat un any des de l’aparició dels primers indicis de la crisi actual ja s’han desenvolupat múltiples accions per a fer front a la recessió. S’han baixat els interessos fins a posicions extremadament baixes (actualment estan sobre l'1,5%), s’ha injectat liquidesa als bancs –mesura que hauria de permetre incrementar la inflació-, i s’han iniciat polítiques d’endeutament del sector públic a la majoria d’estats. No obstant això, el resultat és el d’una economia que no acaba d’aixecar el cap. Malgrat encara sigui d'hora per a fer determinats judicis, dóna la sensació que podríem estar entrant en una dinàmica d’economia de tres zeros, com ho va fer el japó. On s’arriba un punt en què les institucions competents han executat totes les respostes possibles per a fer front a la crisi, i malgrat això, el creixement econòmic segueix sense remuntar. Amb un tipus d'interès, una inflació i un creixement del PIB entorn el zero.