Als estats Units la manera d'entendre el govern no és igual que a Europa. Si ens fixem en la història, els EUA es van fundar sobre una comunitat de gent que havia migrat amb la idea de ser lliure, de no estar lligats. No obstant, una comunitat sense govern és absolutament caòtica: per això van crear un sistema de govern nou. D'acord amb la gran voluntat de fer la seva i de no tenir ningú per sobre que els impedís quelcom, el sistema es va dissenyar perquè fos el mínim voluminós possible. La qüestió era assolir uns mínims de seguretat comuna i protegir una sèrie de drets bàsics: res més.
Una de les grans característiques del sistema de govern és l'anomenat checks and balances (pesos i contrapesos). Totes les institucions i poders estan pensats per a que de cap de les maneres tinguin un poder màxim. Tots els poders i institucions estan comunicats i són interdependents per a dur a terme la seva activitat: no poden aconseguir res per si sols. L'estructura de governs estatals i del govern federal (el central) és ja un clar exemple.
Els Estats Units van ser el primer gran país que va dissenyar un sistema que respectava uns drets bàsics i que comptava (de manera progressiva) amb la voluntat i l'opinió del poble. D'aquest fet poden estar molt orgullosos, sobretot tenint en compte que la resta de països del món van trigar molt i molt de temps a assolir aquests nivells. Tot i això el temps ha anat passant, la resta del món també s'ha democratitzat, i en molts casos ho ha fet de manera molt diferent a la dels EUA.
"El sistema governamental dels EUA pretén ser molt menys invasiu que a Europa i la gent ho vol així."
Estats Units s'ha anat construint amb una idea de llibertat molt específica i que segurament dista molt de la idea de llibertat que tenim els europeus. Per a ells la llibertat significa “deixa'm fer i deixa'm decidir sobre el que és meu”. I dic el que és meu, perquè sovint els interessa més poder decidir sobre sí mateixos que sobre el conjunt de la ciutadania.
La idea de llibertat portada a l'absurd
El sistema governamental dels EUA pretén ser molt menys invasiu que a Europa i la gent ho vol així. Parlant amb gent de New York sorprenien algunes opinions al respecte. Per exemple una conversa que vaig mantenir en relació al metro: Fa uns anys el metro funcionava molt malament, era molt brut i era insegur. La situació arribava fins a tal punt que cada línia de metro era gestionada per una empresa diferent i en forta competència. Si tu compraves un bitllet per a la línia groga no podies accedir a una altra línia amb el mateix bitllet. Davant de la complexa situació en que es trobava el metro per la excessiva competència de les empreses gestores i per la manca d'intervenció de les institucions públiques, el govern va decidir ficar-hi mà. Va invertir diners i va obligar a crear una autoritat conjunta a les diferents empreses. El metro ara funciona molt millor, tot i que encara li queda molt per progressar. Vist això segurament un europeu jutjaria l'acció política com a molt correcta. No obstant, molts neoyorkins qüestionen l'acció perquè el govern “s'havia de gastar massa calers”.
Per a tots els que pensin que el capitalisme és una ideologia que prima tothora el pragmatisme per davant de teories o idees preconcebudes: aneu a Estats Units. Podreu veure situacions i maneres de funcionar absolutament absurdes per culpa de creure cegament en una determinada idea de llibertat. El cas flamant: es gasten un percentatge de PIB en salut pública molt més alt que els països europeus, però no tenen un sistema sanitari universal. La causa és un sistema públic raquític i ple de pedaços. Tenen els números i les estadístiques al davant: tothom les coneix. Però sembla que tenen por de que les decisions mèdiques depenguin de buròcrates susceptibles de reproduir conductes comunistes. (Us aconsello veure el documental de Michael Moore sobre aquest tema: Sicko).
La conclusió: el capitalisme portat fins a l'absurd també és ineficient i perjudica al benestar de la població. Però és Amèrica, visca la llibertat!
Estic forca d'acord amb tu, pero reconec que acabo d'arribar i em queda molt per emetre opinio i comparar. En tot cas, des de la Commissio els hi estem fotent canya per a que el sistema de salut publica funcioni mes o menys correctament.
ResponEliminaEn el que queda d'any, els Estats Units han de fer front a dos desafiaments majors: el seu propi sistema de salut i la conferencia sobre el cambi climatic que es tindra a Copenhagen al desembre. El problema es que poca gent aqui creu ja que es puguin resoldre tots dos temes (vitals) en tan pocs mesos. Pero com deia en Thomas Jefferson, l'espera es preferible a l'error :-)
una abracada i perdona les faltes, aquest clavier es una sh+++! :-)
Marc