24/05/2009

El trio de les Açores (capçalera de la setmana)

La capçalera d'aquesta setmana és una fotografia de la cimera de les açores, coneguda popularment com a Trio de les Açores. En aquesta reunió d'alt nivell, es van reunir el 15 de març de 2003 el president dels Estats Units (George W. Bush), el primer ministre del Regne Unit (Tony Blair), el president d'Espanya (Jose M. Aznar), i el Primer ministre portuguès (José Manuel Durão Barroso).

Fotografia de la cimera de les açores
En aquesta cimera, els diferents caps d'estat i de govern van decidir una estratègia conjunta a seguir en contra del règim de Saddam Hussein. El plantejament es va basar en la suposada tinença d'armes de destrucció massiva per part de l'Irak, fet que va ser desmentit pels mateixos líders anys després. El febrer de 2007, Durão Barroso va explicar públicament que va ser enganyat durant la reunió.

L'estratègia va acabar desembocant en l'anomenada "Guerra de l'Irak", iniciada només 4 dies després de la Cimera.

Aquesta capçalera ha estat a proposta d'en Roger Buch. Moltes gràcies! Si voleu suggerir alguna imatge per a la capçalera, deixeu un comentari en aquest mateix post.

19/05/2009

L'evolució dels mitjans de comunicació: passat, present i futur.

Imatge extreta de baekdal.com
Fa uns dies vaig llegir un post molt interssant al web de Thoma Baekdal fruit d'una cita al twitter d'@annageli. El post venia introduït per un magnífic gràfic cronològic que representa el grau de penetració dels diferents mitjans de comunicació en els darrers 210 anys, i una previsió per als propers 10. M'he permès d'incloure la imatge en l'encapçalament d'aquest post.

El gràfic representa l'existència de períodes clarament diferenciats pel que fa a la distribució dels mitjans de comunicació. Si ens fixem en la data del principi del gràfic, sobre l'any 1800, podem observar una clara preponderància de la comunicació cara a cara, davant d'un incipient diari que comença a treure el cap.

1a meitat del segle XX
Si fem un salt endavant, ens podem situar entre els anys 1900 i 1950. En aquest període el diari passa a ser el mitjà de comunicació preponderant, i irromp amb força la ràdio. Per sobre d'aquests tres mitjans de comunicació es comença a veure la gran estrella dels propers 50 anys: la televisió.

2a meitat del segle XX
La televisió és la gran dominant d'aquest període, però acabarà el segle amb un gran competidor de la mà d'Internet. La ràdio pateix una gran davallada, i els diaris aniran perdent el pes que tenien històricament.

Imatge extreta de baekdal.com
Actualitat

No només trobem les pàgines web, sinó que també apareixen les xarxes socials, els blogs, i altres tipus d'eines web 2.0 i 3.0. Com bé explica Thoma Baekdal, des de principis de 2000 es produeix un gran canvi: ara tenim davant nostre un excés d'informació que no pot ser consumit completament, i hem d'escollir què no volem veure. Abans els mitjans de comunicació ho tenien molt més fàcil per a fer atractiu el seu producte informatiu. Ara existeix una immensa oferta, i els mitjans tradicionals no saben exactament com moure's.

Realment estem en aquesta situació?

Amb l'objectiu de veure si tot això s'ajusta a la realitat, he decidit fer un gràfic basant-me en les dades de l'Estudi General de Mitjans i del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. El resultat pel que fa al percentatge d'audiència dels diferents mitjans el podeu veure en el següent gràfic.


Evolució dels mitjans des de 1997 a l'Estat espanyol


Com podem veure, el mitjà que té més penetració és la televisió. L'any 1997 el 90,7% de la població mirava la televisió a diari, mentre que actualment el percentatge es situa sobre el 88%.

La ràdio ha mantingut una evolució poc regular, i s'ha anat situant entre el 52% i el 54%. Cal tenir en compte que a l'Estat Espanyol, i especialment a Catalunya, hi ha una gran tradició a l'hora d'escoltar la ràdio que contrasta amb altres països.

Pel que fa als diaris, cal dir que durant els primers 5 anys de la gràfica hi va haver una clara tendència a la baixa, passant d'un 37,7% de persones que llegien un diari cada dia, a un 35%. No obstant la tendència s'ha recuperat, segurament gràcies a l'aparició dels diaris gratuïts, molt estenguts durant els últims anys. D'aquesta manera, en el que portem de 2009 els diaris són llegits cada dia per un 41,6% de la població.

El cinema és el mitjà que representa una evolució a la baixa més pronunciada. El 7è art, gran fenomen de masses durant un llarg període del segle XX, passa d'un 8,8% el 1997 a un 11,2% d'audiència diària el 2001, segurament per l'extensió dels anomenats multicinemes. Actualment obté només un 4%.

El mitjà de comunicació que irromp clarament amb força és Internet. En només 12 anys la xarxa passa de ser utilitzada diàriament només per un 0,9% de la població, a ser utilitzada per més d'un 31%. Si Internet segueix la mateixa evolució que porta fins ara, en 1 o 2 haurà sobrepassat finalment la quota dels diaris de paper.

Ara bé, què passa amb els més joves?
Si ens fixem en les franges d'edat més joves, veiem que aquest 31% de població que consumeix Internet de manera diària es transforma en un 55% (de 14 a 19 anys) i en un 52%(20 a 24 anys). I si ens fixem només en Catalunya (Dades del Baròmetre) podem observar que un 64,1% de nois i noies de 14 a 24 anys consumeixen Internet de manera diària. En aquest cas sí que s'està produint un canvi profund en els hàbits, la manera d'arribar a la informació i les formes de relacionar-se.

El canvi en la manera de comunicar-se i relacionar-se vindrà de la mà dels joves que ara tenim entre 14 i 30 anys.


Sembla doncs que el canvi en la manera de comunicar-se i relacionar-se vindrà de la mà dels joves que ara tenim entre 14 i 30 anys. Les anomenades generació X i generació Y han crescut en gran mesura amb eines absolutament revolucionàries, i estan preparades per a donar un tomb relacional a la nostra societat.

Per a saber més sobre l'evolució dels mitjans, feu un cop d'ull al post de Thoma Baekdal, que porta per títol Where is Everyone? (versió traduïda de google).

18/05/2009

Les característiques de les generacions

Imatge còmica de la generació Y
I tu, a quina generació pertanys?
És possible identificar característiques que defineixin les persones pertanyents a una generació? El passat divendres, fullejant un diari, vaig trobar un article interessant que parlava sobre les actituds de determinades generacions davant el seu lloc de feina. Investigant una mica més, podem definir les característiques de 4 grans generacions en els últims 100 anys, amb uns perfils marcats pels contextos social i polític dels diferents moments.


16/05/2009

La conferència de yalta (capçalera de la setmana)

La capçalera d'aquesta setmana és la instantània més coneguda sobre la Conferència de Yalta, on apareixen asseguts els presidents del Regne Unit, Winston Churchill; dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt; i de la URSS, Stalin.






En aquesta conferència, celebrada a les acaballes de la Segona guerra Mundial, les tres potencies aliades van pactar l'escenari que havia de quedar un cop guanyada la guerra, posant sobre la taula els respectius interessos.

Entre d'altres es va decidir la divisió d'alemanya en 4 parts: 3 per a les potències presents a la conferència, i una quarta part per a França. Berlin, que inicialment havia de quedar sota control de la Unió Soviètica, també va acabar dividint-se entre les potències.

11/05/2009

La nova Llei d'Educació de Catalunya


La nova Llei d'Educació de Catalunya ha despertat grans passions, tant a Catalunya com fora del nostre país. Existeixen diverses opinions, però sembla que no es coneix exactament en què consisteix la nova norma. Intentaré resumir els trets més destacables:






- Increment de la inversió en educació. En 8 anys es preveu passar de destinar el 2,7% del PIB actual al 6%. Al meu entendre, es tracta d'una molt bona iniciativa, ja que significa donar molta més importància a l'educació. A més a més, l'increment de recursos no es transitori, sinó estructural.

- Blindatge del Sistema d'Inversió Lingüística, punt que ha fet despertar al Partit Popular més reaccionari. La llei permet obviar la 3a hora de castellà.

- Creació del Servei d'Educació de Catalunya, que aglutinarà el conjunt de centres públics i privats concertats. Els principis d'aquest servei seran: l'equitat, l'excel·lència i la coresponsabilitat. Segons el que preveu la llei, els centres concertats, seguint el principi d'equitat, no podran cobrar quotes ni mensualitats als seus alumnes - ni de manera directa ni indirecta-. Actualment els centres concertats cobren de l'administració pel servei educatiu prestat. No obstant, la majoria d'escoles cobren també als alumnes a través de fórmules alegals. En principi aquesta situació s'acabaria.

- Modernització del sistema educatiu. Es preveu passar d'un sistema en què s'intenta garantir una educació de qualitat a través dels procediments en la gestió, a garantir-lo a través de donar més autonomia als centres i als docents, i avaluar els resultats. Aquest canvi organitzatiu significa passar d'un funcionament burocràtic i rígid -més propi del segle XX- a un tipus d'organització que basa la seva gestió en l'eficiència i la flexibilitat dels processos. Un canvi absolutament necessari: els temps han canviat i les demandes, necessitats i problemes també. El sistema educatiu havia de recollir aquesta transformació d'alguna manera.

- Incorporació de coneixements transversals a les oposicions, com ara llengua estrangera o coneixements en les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Malgrat la llei queda coixa en determinats aspectes cal dir que significa una posada al dia d'un sistema educatiu que funciona i educa com al segle XX, malgrat els alumnes són d'un nou i flamant segle XXI.