El conflicte post electoral a Iran (Capçalera de la setmana)

Ja fa unes setmanes que Iran ve sent notícia dia a dia. El conflicte va esclatar un cop celebrades les eleccions del 12 de juny, uns comicis que van donar com a guanyador el conservador Mahmud Ahmadinejad (al poder des de l'any 2005). Aquesta reelecció però, va quedar ràpidament en entredit, amb dures acusacions de frau electoral que semblaven prou fonamentades.

Aquest passat dilluns 22 de juny el mateix Consell de Guardians de l'Iran admetia fortes irregularitats en els comicis. Segons aquest òrgan s'han detectat més de 3 milions de vots que no estaven censats. Les manifestacions, amb altes dosis de violència, s'han anat repetint pels carrers de Teheran. Unes mobilitzacions que han sorgit tant d'un bàndol com de l'altre.

Ahmadinejad s'enfrontava en aquestes eleccions amb Mussavi, de caràcter més reformista i moderat. El govern que estava fins ara al poder (el d'Ahmadinejad) -i que sembla que continuarà- segueix una línia de clara confrontació a nivell exterior i unes polítiques de restricció dels drets civils. Mussavi en canvi, proposava una obertura en els drets civils, polítiques més igualitàries en relació amb la dona i una política exterior més dialogant.

Tot i això, cal dir que el sistema polític iranià és segurament massa complex com per a quedar-se amb aquest judici. Us recomano fer un cop d'ull al bloc de Nazanin Amirian, sobretot un dels post en que explica les diferents visions en referència al que està passant a Iran. Entre d'altres versions, Amirian explica que hi ha qui defensa que entre Ahmadinejad i Mussavi només hi ha diferències cosmètiques, i que en el fons estem assistint a una lluita de poder dins el mateix règim.

Enllaços relacionats i interessants:

El Consell de Guardians de l'Iran admet irregularitats en les eleccions presidencials
Continuisme a Teheran, de moment
Así funciona Irán: una guía para entender el país de los ayatolás

El catalanisme avui: Radicalisme democràtic i dret a decidir

La UPEC acaba de publicar un article escrit pel Roger Buch i per mi, que té per objectiu intentar entendre la situació actual del catalanisme tenint en compte el context actual i el recorregut que ha fet al llarg de la seva història. Tot seguit us en faig cinc cèntims:

El catalanisme mai s'ha caracteritzat per tenir uns esquemes ideològics rígids i una interpretació per a tots els reptes. Per aquesta raó analitzem el catalanisme com a moviment i no pas com a ideologia tancada. És més, al llarg de la seva història ha estat un moviment transversal present a tot l'espectre polític català: des de les posicions més conservadores fins a les més revolucionaries.

Des dels seus orígens i fins ara, el catalanisme ha anat evolucionant, canviant els seus plantejaments, els seus objectius immediats i les seves estratègies. I els seus defensors han anat incorporant sempre les ideologies d’avantguarda vingudes d'Europa i d'arreu del món. D'aquesta manera el catalanisme s'ha anat consolidant de mica en mica com a element modernitzador de la societat catalana.

Actualment, han desaparegut les grans ideologies tradicionals: unes ideologies que es constituïen com a grans constel•lacions d'idees i que tenien una interpretació per a tots els reptes amb que es podia trobar l'home i la societat. I el catalanisme, ha deixat de beure d'aquestes grans ideologies.

Els temps que ara vivim semblen donar pas a les anomenades ideologies toves, com l'ecologisme, l'altermundisme o el globalisme. El catalanisme en aquest cas, ha tornat a actuar com a element modernitzador, fent de canal d'entrada d'aquests nous conjunts d'idees.

A aquest context, cal sumar-hi l'actual escenari de crisi del sistema democràtic representatiu. Els alts graus d'abstenció i la desafecció política creixent en són clars exemples. Davant d'aquests reptes, diferents corrents catalanistes estan optant per defensar posicions d'aprofundiment democràtic i d'increment del marge de decisió per part de la població. En aquest context s'emmarca l'aposta cada cop més consolidada pel dret a decidir.

Si voleu llegir l'article sencer, feu clic en el següent enllaç:

D’on beu el catalanisme avui? Radicalisme democràtic i dret a decidir
(Roger Buch i Joan Cuevas)

La Patum! (Capçalera de la setmana)

Els timbals, la melodia, el foc, els salts de gegants, els passacarrers... és massa! La capçalera d’aquesta setmana és una magnífica fotografia del salt de plens de la patum feta per l’Oriol1970.

I aprofitant que s’apropa el dia de Sant Joan, us recomano un article publicat a xarxanet.org sobre les festes de foc. Xavier Orriols ens explica els orígens prebíblics de la revetlla, una festa que estava estesa arreu d'Europa i que només ha quedat en els Països Catalans. Bona lectura!



Capçaleres anteriors

Les protestes de la plaça de Tiananmen (Capçalera de la setmana)

El passat 4 de març es van complir 20 anys de la dura repressió de les protestes de Tiananmen. Les mobilitzacions en contra del govern dictatorial xinès es van iniciar entre col·lectius d'estudiants i intel·lectuals, però ràpidament van adherir-se nombrosos treballadors de Pekin.

El govern, després d'algunes discrepàncies dins el Partit Comunista xinès, va decidir suprimir les protestes per la força. D'aquesta manera, la nit del 3 de juny va enviar tancs i cossos d'infanteria a l'indret central on s'estava produint la mobilització: la plaça de Tiananmen.

Amnistia Internacional ha iniciat una campanya que exigeix al govern dictatorial xinès l'obertura d'una investigació independent sobre la masacre que es va produir.

Els consensos al parlament europeu: PPE-PSE i ALDE

Al Parlament Europeu podem trobar un total de 7 grans formacions polítiques. Hi són presents sigles com PPE, PSE, ALDE, UEN, VERDS-ALE, NGL, i IND. Des de Catalunya podem votar 4 d'aquestes formacions, tot i que de manera indirecta, ja que votem llistes electorals amb sigles de partits polítics locals.



PSE: Partit Socialista Europeu, del que forma part el PSOE.
PPE: Partit Popular Europeu, del que forma part el PP.
ALDE: Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus, del que forma part CiU.
VERDS-ALE: Aliança Lliure Europea- Els Verds: Del que formen part Esquerra i ICV, malgrat a l'Estat espanyol s'hi presentin en llistes separades.

El gran nombre de coalicions fa que el consens sigui un recurs imprescindible a l'hora de generar legislació europea. No obstant, cal destacar l'alt grau de coincidència que s'ha donat en aquesta última legislatura entre el Partit Socialista Europeu, l'ALDE (grup on hi trobem CIU) i el Partit Popular Europeu.

Les coincidències en les votacions són notables:

PPE-ALDE: han coincidit en un 77,13% de les votacions
PPE-PSE: han coincidit en un 69,7% de les votacions

*Dades de votewatch.eu

En concret, faré esment d'alguns dels pactes més sonats durant els últims anys:

- Presidència del Parlament Europeu: L'òrgan de govern del Parlament va ser pactat entre el PPE i el PSE. Durant l'última legislatura han estat presidents Josep Borrell (PSE) i Hans-Gert Pöttering (PPE)

- Directiva Bolkestein: Directiva que pretenia obrir el mercat europeu a mesures fortament liberals. Entre les propostes, s'hi podien trobar de tant polèmiques com la que volia permetre que les empreses d'un determinat país de la unió s'implantessin en un altre mantenint les condicions laborals del país d'origen. Evidentment els països més interessats eren els que tenien pitjors condicions. Hi donaven suport el PPE, PSE i ALDE, malgrat l'acció de grups de pressió i sindicats va fer canviar d'opinió amplis sectors d'aquests partits.

- Directiva d'ampliació de la jornada laboral: Malgrat la majoria d'eurodiputats de l'Estat espanyol s'hi van oposar, la directiva que preveia elevar el nombre d'hores de treball de 48 a 65 va sorgir dels Laboristes Britànics, dins del Partit Socialista Europeu.

Aquestes coincidències sobten amb l'estratègia electoral que aquests partits mantenen. Sobretot en el cas del Partit dels Socialistes, que ha basat la seva campanya comunicativa en mostrar el rostre de principals líders de partits que integren el Partit Popular Europeu.

El fantasma de l'abstenció a les eleccions europees

Les eleccions europees s’apropen, i el fantasma de l’abstenció és més present que mai. Segons l’última enquesta del CIS, només el 26,3% de la ciutadania de l’Estat espanyol sap que les eleccions europees es celebren el proper 7 de juny.

El procés electoral per escollir els diputats del parlament europeu ha obtingut històricament una participació molt baixa , però aquest cop la ciutadania sembla decidida a donar un toc determinant a aquesta convocatòria. Com es pot veure al gràfic, l’abstenció ha mostrat una evolució a l’alça a Catalunya des que es van celebrar aquestes eleccions per primer cop el 1987.

Aquesta tendència es va accentuar a les últimes eleccions, on l’abstenció va ser d’un 60,2%. Però les dades que fan més por són les previsions per a les eleccions d’aquest 7 de juny. Segons l’Eurobaròmetre, l’abstenció arribarà a un 66% a nivell europeu i a un 73% a l’Estat espanyol. Unes dades escandaloses.

L'estratègia del Parlament europeu

Per a fer front a aquesta situació el parlament europeu ha posat en marxa una contundent campanya comunicativa. El missatge central és fer veure a la ciutadania que al parlament europeu s’hi decideixen qüestions fonamentals que influeixen en el dia a dia de les persones. Directives com la que fa referència a les hores de dedicació laboral, la política antitabac, o la normativa que influeix directament sobre les activitats amb focs d’artifici que fan els diables.

Aquests missatges s’estan difonen a nivell de tota la Unió Europea a través de múltiples canals, tant tradicionals (com ara tanques publicitàries o mitjans de comunicació generalistes), com a través d’internet i xarxes socials com facebook.

Caldrà veure si finalment aquesta campanya té èxit. En cas contrari, potser caldrà que els dirigents de la Comissió Europea (el govern europeu) realitzin una profunda reflexió entorn el model d’Europa que estan construint. Per cert, un govern europeu que no és escollit per aquest parlament – el poder legislatiu -, sinó pels caps d’estat europeus.

La firma dels Tractats de Roma (Capçalera de la setmana)

El 1957 es van signar els Tractats de Roma, referents a la creació de dos comunitats d’àmbit europeu:

Comunitat Econòmica Europea: Comunitat amb els objectius d’eliminar les barreres comercials, la creació d’un mercat comú, o l’establiment d’un fons europeu d’inversions.

Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom): comunitat especialitzada en la utilització de l’energia atòmica.

La CECA, una bona experiència de cooperació europea
La creació d’aquestes dues comunitats es produeix després de la bona experiència que tenen els països europeus en el funcionament de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer (CECA).

Amb la CECA, creada l’any 1951, es dóna un gran pas. La col•laboració entre aquests països deixa de ser de caire intergovernamental per a ser una mica més supranacional. És a dir, no es tracta d’uns governs treballant conjuntament -que no cedeixen sobirania-, sinó d’uns Estats que deleguen sobirania en uns àmbits determinats en benefici d’unes entitats supranacionals comunes i independents. Un primer pas per allunyar-se de l'Europa dels Estats i iniciar un camí cap a una suposada Europa federal.