Washington D.C: La capital administrativa dels EUA

Washington és la capital administrativa dels Estats Units, però ni de bon tros és la capital de la nació. La ciutat té al voltant de 591.000 habitants -com podeu imaginar no és gaire gran-. Tot i això està envoltada de diversos municipis, que fan que la població de l'àrea metropolitana ascendeixi fins als 4.000.000 de persones. El que és del tot clar és que la pluralitat i complexitat social que té la ciutat, o la seva activitat econòmica, no són ni de bon tros les que es poden trobar en altres ciutats dels Estats Units (com ara New York). Excepte la zona central -on hi ha els edificis emblemàtics- la resta de la ciutat no té edificis grans, més aviat sembla una macro urbanització amb tot de cases petites (al més pur estil americà).


La principal zona de la ciutat de Washington és l'àrea que acull les institucions més importants del govern federal dels EUA: Capitol House (El congrés, format pel Senat i la Càmera de representants) Casa blanca, les seus dels Departaments federals, i un munt de memorials: monuments dedicats a personalitats o als herois caiguts en guerra (aquests últims són els més nombrosos). Els més famosos són els memorials d'Iwo Jima, els de Corea o els del Vietnam. La pregunta podria ser: d'aquí uns quants anys, faran un memorial per als caiguts en la guerra de l'Irak? Una qüestió bastant controvertida.

On sí deuen estar representants els caiguts en la Guerra de l'Irak són al cementiri d'Arlington. Una zona de dimensions descomunals on s'enterren tots els soldats morts en combat que ho desitgin. La zona és realment impressionant. Realment tot allò bèl·lic es viu molt als Estats Units. A tot arreu es pot trobar una bandera negra, amb un estrany dibuix, que lloa la feina dels soldats morts en guerra. La gent és profundament patriota, i el govern treballa per a fomentar aquest sentiment. Aquí és poden trobar detractors de la guerra de l'Irak, però els militars que han mort en aquella guerra són conciutadans, i fins i tot poden arribar a ser amics o familiars. Per tant, el tema s'ha de tractar amb certa cura.

D'entre els memorial “no bèl·lics”, potser el més conegut és el d'Abraham Lincoln. Aquest monument se situa en una de les puntes de la zona d'edificis institucionals, vigilant des del Congrés dels EUA fins a la Casa Blanca.

Lincoln vetlla per les institucions que mantenen el sistema, de la mateixa manera que ho va fer quan va viure. No oblidem que aquest president va haver de fer front a la Guerra Civil dels EUA, originada per la declaració d'independència d'un conjunt d'estats sudistes que van formar una nova confederació. Lincoln va deixar-se la pell per mantenir uns Estats Units que de facto s'havien desfet.

En els propers dies publicaré un post sobre la concepció que té el poble americà de l'Estat.

Primeres observacions d'uns catalans a New York

Vam arribar a New York el passat dissabte 1 d'agost i en 5 dies hem tingut el temps suficient per poder observar el terreny. El primer dels posts que escric des d'Estats Units vull que sigui un text fresc i amè, i m'he proposat explicar-vos la certesa (o no) dels mites que havia sentit o vist sobre aquest país i sobre la ciutat dels gratacels.

1. Just aterrar als Estats Units hem de passar el control de frontera. Ens havien dit que el tramit era farragós i que els funcionaris eren molt antipàtics. La gestió és pesada, però no vam trobar cap tipus de problema. Els funcionaris van ser molt amables i fins i tot es referien a nosaltres com a Guys (Nois).

2. Les aixetes funcionen al revés. Abans de venir no ho sabia, però certament les aixetes s'han d'obrir i tancar en el sentit invers que a Europa. Costa una mica acostumar-s'hi!!

3. Hi ha molta gent freak pel carrer, molt més que a Barcelona! Ahir mateix vam veure al metro un home d'uns trenta anys amb un gran bigoti al més pur estil Dalinià. Com a exemple de la cultura freak americana podeu veure la foto d'una casa que hi ha a prop del nostre apartament.


4. Hi ha moltes banderes dels Estats Units per tot arreu: de grans a tots els edificis i emplaçaments importants, de petites en moltes cases, o en forma d'enganxina als metros. Només arribar, en el trajecte de l'aeroport a casa, en vam veure com a mínim 15 o 16.

5. Està ple d'Iphones i la gent fa gala dels mòbils i altres aparells sense cap vergonya. Al metro moltíssima gent en fa ús, i no només els joves.

6. Normalment la gent pren cafè “aguatxirri” en grans pots de mig litre. Tot i això sembla que els americans han après, i els starbucks i dunkin donuts també ofereixen cafè expresso.

7. Es menja molt a deshora. Quan et ve gana t'apropes a un dels molts llocs de menjar ràpid i menges alguna cosa. Comprar menjar fresc per a cuinar a casa és més car que a Catalunya, i el menjar preparat no és tant car com allà. Tot i això surt més a compte cuinar a casa!

8. Surt fum de les clavegueres, faci la temperatura que faci. A ple agost fa moltíssima calor i una xafogor més bèstia que a Barcelona. Sí, és possible que faci més xafogor! Però això no es impediment perquè surti vapor i més vapor de totes les clavegueres. No sé quina deu ser la raó.

9. Els cotxes són extremadament grans i llargs. Sobta molt la diferència.

10. El metro no es gens brut, però les estacions són molt i molt antigues.

11. Existeixen els famosos camions de gelats! Ja n'hem vist bastants.

12. Els cubates són realment cars i els serveixen replets de gel, igual que els refrescos del McDonallds.

13. Es parla molt Espanyol, tot i que no tant com jo m'imaginava.

14. La gent és molt i molt creient. La religió es viu al carrer: ja hem vist varies vegades predicadors pels carrers de Manhatan fent els seus sermons. Un fet per a mi molt curiós és que les tendes de roba i complements no falten els collarets amb creus cristianes.

15. Els gats americans són diferents als europeus. (No és conya!). Havia llegit que tenien una cara més allargada, i és cert. La diferència és nota molt més del que m'imaginava.

Podeu veure més fotos al facebook!.