Bloc d'en Joan Cuevas - Pensant en un món millor

21/09/2009

Les maneres d'explicar els fets: casualitat o manipulació subliminal? (el Periódico)

Aquest article ha estat citat a directe.cat

Aquest matí, mentre prenia un cafè al bar que queda més a prop de la feina m'he decidit a llegir el Periódico. De cop i volta... sorpresa.

En la primera pàgina de la secció de "Política" trobo una notícia amb una fotografia ben gran de la Festa de la Rosa (PSC). Apareixen Jordi Hereu, Carme Chacón, José Montilla i José Blanco. En lletres ben grans el titular anuncia: "Montilla acusa CiU de dilapidar l’herència de seny deixada per Pujol", seguit d'uns subtítols que expliquen l'opinió que Montilla té de les consultes populars com les d'Arenys: li semblen fora de la centralitat, de poc seny, i poc moderades i serioses.

Quan penso que ja n'he tingut prou giro el full. En aquell moment apareix una fotografia d'en Joan Puigcercós en un escenari ben peculiar: el líder d'ERC es troba en un menjar popular, pràcticament sol, en una taula de fusta folrada de paper i fent un pa amb tomàquet en un plat de plàstic. A banda i banda apareixen dos ampolles de vi pràcticament buides. Per si no queda clar on s'ha pres la instantània, el peu de foto indica "Joan Puigcercós, el dia 13 de setembre, a Arenys de Munt".

Imatge de Puigcercós a la notícia del Peródico

El primer que em passa pel cap al veure la imatge, i relacionant-ho amb la notícia anterior és que, realment una mica de poca seriositat sí que hi ha en la imatge de Puigcercós. Mirant cap amunt em trobo amb el titular que encapçala la imatge: "ERC coronarà la candidatura de Puigcercós amb un pla anticrisi". Començo a llegir la notícia i me n'adono que la imatge no té absolutament res a veure amb el text. Ara bé, és un clar exemple de la poca seriositat que denunciava Montilla en l'anterior notícia.

Casualitat, o manipulació subliminal... ?

09/09/2009

Els nordamericans i la reforma sanitària

La setmana passada vaig apuntar algunes de les característiques de l'esperit nordamericà. Avui al matí he vist un vídeo de l'Antoni Bassas en què queda bastant reflectida la idea que explicava en aquell post.

El vídeo no té pèrdua. A destacar la dona que titlla la proposta sanitària de política pròpia del règim nazi i l'home que afirma que ell es pensa pagar la seva pròpia assegurança mèdica.

Tema molt curiós: un consultor afirma que Twitter està molt més controlat pels sectors conservadors que pels sectors d'esquerra. Algú sap alguna cosa més sobre això?


01/09/2009

Els Estats Units i la seva curiosa cultura política

Als estats Units la manera d'entendre el govern no és igual que a Europa. Si ens fixem en la història, els EUA es van fundar sobre una comunitat de gent que havia migrat amb la idea de ser lliure, de no estar lligats. No obstant, una comunitat sense govern és absolutament caòtica: per això van crear un sistema de govern nou. D'acord amb la gran voluntat de fer la seva i de no tenir ningú per sobre que els impedís quelcom, el sistema es va dissenyar perquè fos el mínim voluminós possible. La qüestió era assolir uns mínims de seguretat comuna i protegir una sèrie de drets bàsics: res més.

Una de les grans característiques del sistema de govern és l'anomenat checks and balances (pesos i contrapesos). Totes les institucions i poders estan pensats per a que de cap de les maneres tinguin un poder màxim. Tots els poders i institucions estan comunicats i són interdependents per a dur a terme la seva activitat: no poden aconseguir res per si sols. L'estructura de governs estatals i del govern federal (el central) és ja un clar exemple.

Els Estats Units van ser el primer gran país que va dissenyar un sistema que respectava uns drets bàsics i que comptava (de manera progressiva) amb la voluntat i l'opinió del poble. D'aquest fet poden estar molt orgullosos, sobretot tenint en compte que la resta de països del món van trigar molt i molt de temps a assolir aquests nivells. Tot i això el temps ha anat passant, la resta del món també s'ha democratitzat, i en molts casos ho ha fet de manera molt diferent a la dels EUA.

"El sistema governamental dels EUA pretén ser molt menys invasiu que a Europa i la gent ho vol així."

Estats Units s'ha anat construint amb una idea de llibertat molt específica i que segurament dista molt de la idea de llibertat que tenim els europeus. Per a ells la llibertat significa “deixa'm fer i deixa'm decidir sobre el que és meu”. I dic el que és meu, perquè sovint els interessa més poder decidir sobre sí mateixos que sobre el conjunt de la ciutadania.

La idea de llibertat portada a l'absurd

El sistema governamental dels EUA pretén ser molt menys invasiu que a Europa i la gent ho vol així. Parlant amb gent de New York sorprenien algunes opinions al respecte. Per exemple una conversa que vaig mantenir en relació al metro: Fa uns anys el metro funcionava molt malament, era molt brut i era insegur. La situació arribava fins a tal punt que cada línia de metro era gestionada per una empresa diferent i en forta competència. Si tu compraves un bitllet per a la línia groga no podies accedir a una altra línia amb el mateix bitllet. Davant de la complexa situació en que es trobava el metro per la excessiva competència de les empreses gestores i per la manca d'intervenció de les institucions públiques, el govern va decidir ficar-hi mà. Va invertir diners i va obligar a crear una autoritat conjunta a les diferents empreses. El metro ara funciona molt millor, tot i que encara li queda molt per progressar. Vist això segurament un europeu jutjaria l'acció política com a molt correcta. No obstant, molts neoyorkins qüestionen l'acció perquè el govern “s'havia de gastar massa calers”.


Per a tots els que pensin que el capitalisme és una ideologia que prima tothora el pragmatisme per davant de teories o idees preconcebudes: aneu a Estats Units. Podreu veure situacions i maneres de funcionar absolutament absurdes per culpa de creure cegament en una determinada idea de llibertat. El cas flamant: es gasten un percentatge de PIB en salut pública molt més alt que els països europeus, però no tenen un sistema sanitari universal. La causa és un sistema públic raquític i ple de pedaços. Tenen els números i les estadístiques al davant: tothom les coneix. Però sembla que tenen por de que les decisions mèdiques depenguin de buròcrates susceptibles de reproduir conductes comunistes. (Us aconsello veure el documental de Michael Moore sobre aquest tema: Sicko).

La conclusió: el capitalisme portat fins a l'absurd també és ineficient i perjudica al benestar de la població. Però és Amèrica, visca la llibertat!