tag:blogger.com,1999:blog-51685035277757188682024-02-07T08:49:49.302+01:00Joan CuevasMillorant les organitzacions del Tercer Sector i el Sector PúblicJoan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.comBlogger50125tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-79342973283044097052019-02-20T19:00:00.000+01:002019-04-25T19:21:55.170+02:00Transformar des de la política<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghdPsOIJ9Zp2WrekasP613m18XER89qK7IZSOr_IohgPiVCubV7x3seCvIbwTloQNxKzhE4TSlAdTdpmCWoQwwg28C-FILcI98oATHtojempY5IOpSIRZ2Gp9Neuwn4CHPoUHbW_Sd4-xq/s1600/portada-horitzontal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1600" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghdPsOIJ9Zp2WrekasP613m18XER89qK7IZSOr_IohgPiVCubV7x3seCvIbwTloQNxKzhE4TSlAdTdpmCWoQwwg28C-FILcI98oATHtojempY5IOpSIRZ2Gp9Neuwn4CHPoUHbW_Sd4-xq/s320/portada-horitzontal.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
El 18 de març surt a la venda el llibre en el que he estat treballant els últims 8 mesos: Transformar des de la política.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
En aquest assaig abordo preguntes de valor per a tota aquella esquerra que pretén transformar des de la política, especialment des de l'àmbit municipal. </div>
<div>
<br />
Com se n’han sortit els governs municipals de transformació que van accedir al poder el 2015? En què han fallat i en què l’han encertat? Per què uns han tingut més impacte que d’altres? Quins són els factors clau per transformar des de la política? Com s’han aconseguit crear discursos guanyadors? Com es poden generar canvis concrets i sostenibles des de les institucions? Com es produeix exactament el canvi?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El llibre fa una anàlisi no excessivament destructiva però gens condescendent. Aporta referents clars i idees concretes i pràctiques, amb l'objectiu de poder fer més fàcil la tasca de generar impacte des de la política. Sempre amb l'objectiu d'avançar cap a societats més justes, igualitàries i amb més benestar. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Com cal continuar avançant? Com s'ha de reconfigurar la manera de fer política, les institucions públiques i les organitzacions polítiques per poder transformar més i millor? Quins són els reptes i les amenaces que depara el futur? </div>
<div>
<br /></div>
<div>
En definitiva, el llibre vol ser no només una anàlisi i balanç dels governs municipals de transformació, sinó sobretot un treball de valor i pràctic per fer més exitosa la tasca del progressisme transformador.<br />
<br />
<br />
<b>Comprar el llibre:</b><br />
Pots trobar el llibre en la majoria de llibreries de Catalunya, País Valencià i Illes. <a href="https://www.udllibros.com/libro-transformar_des_de_la_pol%EDtica-Y260020017">En aquest enllaç</a> pots comprobar si està disponible a una llibreria a prop teu.<br />
<br />
Aquí hi ha alguns enllaços <b>per a comprar-lo online. </b><br />
<br />
<ul>
<li><a href="https://www.llardelllibre.cat/cat/libro/transformar-des-de-la-politica_922372">Llar del llibre</a></li>
<li><a href="https://www.casadellibro.com/libro-transformar-des-de-la-politica-cat-factors-d-exit-i-fracas-de-la-politica-que-vol-canviar-la-societat/9788415526780/9179733?gclid=eaiaiqobchmitnyrvein4qiv2ibvch0hjwy-eayyasabegirfpd_bwe&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=19438">Casa del libro</a></li>
<li><a href="https://www.laie.es/es/libro/transformar-des-de-la-politica/9788415526780/901586">Laie</a></li>
<li><a href="https://online.abacus.coop/ca/transformar-des-de-la-politica.html">Abacus</a></li>
<li><a href="https://www.fnac.es/a6599367/Transformar-des-de-la-politica">FNAC</a></li>
<li><a href="https://www.amazon.es/gp/product/8415526784?pf_rd_p=fe1ee12e-2ecc-412d-a7b9-b47624d1ea7b&pf_rd_r=9DV6HSV0HRDVZMH33RH7">Amazon</a></li>
</ul>
Pots consultar un fragment del llibre en <a href="https://issuu.com/edicionselsllums/docs/abstract_transformar_des_de_la_pol_">aquest enllaç</a>.<br />
<br />
<b>Vídeos del llibre:</b><br />
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DzVRpEfw4SY" width="560"></iframe>
<br />
<br />
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/ZLXAp9Mpwtc" width="560"></iframe><br /></div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-81421008959120413352016-08-31T09:38:00.000+02:002019-02-22T09:14:08.815+01:00Infància, adolescència i joventut. Cap a on caminar?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/ve5FDQ68T16cV6" style="border-width: 1px; border: 1px solid #ccc; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="300"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/juventud-y-riesgo-hacia-dnde-caminar" target="_blank" title="Juventud y riesgo: ¿hacia dónde caminar?">Juventud y riesgo: ¿hacia dónde caminar?</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
Els
joves, les seves conductes i els seus problemes solen ser motiu de converses i
discussions. Molt sovint apel·lant a tòpics i sense tenir dades sobre la taula.
I doncs, què ens diuen les dades?<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
A
Catalunya, el pes relatiu dels joves s’ha reduït en els últims 15 anys. L’any
2000 les persones d’entre 15 i 29 anys representaven el 22,5% de la població.
Actualment només representen el 15,3%. Una població cada vegada més envellida i
amb menys joves. Malgrat aquesta reducció, es tracta de la generació més
formada. Mentre el 2001 el 12,8% de la població catalana tenia estudis
universitaris<span style="font-family: "times new roman" , serif;">,</span> l’any
2011 aquesta dada es va incrementar fins a un 20,3%. Tot i aquesta millora, cal
remarcar que la taxa d’abandonament escolar a Catalunya és de les més altes
d’Europa. Mentre el 2013 se situava en un 24,2%, la mitjana de la UE-27 és de
l’11,9%. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Malgrat
ser la generació més formada, es tracta d’una joventut caracteritzada per la
precarietat laboral<span style="font-family: "times new roman" , serif;">.</span>
Les persones d’entre 16 i 29 anys mostren una taxa d’atur del 33,4% front al
17,4% dels més grans de 29 anys. El 40,5% dels joves treballant tenen contracte
temporal, front al 14,3% dels més grans de 29 anys. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
I
les conductes de risc? Malgrat pugui semblar el contrari, la majoria de
conductes de risc es mantenen o es redueixen. El consum de drogues s’ha reduït
del 36,4% l’any 2003 al 24,4% el 2011. I el consum de risc d’alcohol s’ha
reduït del 12,7% el 2003 al 3,4% el 2011. Sí que cal apuntar un repunt en les
conductes masclistes i en la violència masclista dels joves. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>La
finalitat de les polítiques públiques</b><b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Quina
ha de ser la orientació de les polítiques públiques per a la infància,
l’adolescència i la joventut? Caldria garantir que en la transició de l’infant
cap a la vida adulta els condicionants culturals, econòmics i socials no siguin
els que marquin el futur de la persona. La transició s’hauria de produir de tal
manera que els factors d’origen afectin el mínim possible. Per exemple:
imaginem un infant que neix en un barri desfavorit, amb uns pares sense estudis
i sense una feina fixa, i que a més a més no es preocupen gaire del fill. I ara
imaginem un altre infant que viu en un barri socioeconòmicament pròsper, en el
sí d’una família amb bons ingressos, uns pares amb estudis, bones feines, i que es preocupen per ell. Les polítiques
públiques haurien d’intentar que les possibilitats de que tots dos infants
tinguin una vida adulta pròspera i feliç siguin el més similars possibles.
Actualment estem lluny d’aconseguir aquesta fita. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Actualment
les situacions de risc concentren molt més entre els infants, adolescents i
joves que entre el conjunt de la població. L’any 2008 la taxa de risc de
pobresa entre els menors de 16 anys era del 17,6%. L’any 2014 la xifra es va
incrementar fins al 28,8%. Hi ha molts factors que cal abordar per a resoldre
el repte que tenim endavant. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span><b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>Atacar
els factors que generen desigualtats</b><b><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Per
poder avançar en el repte que tenim davant nostre no només calen més recursos.
Cal ser molt encertat en el disseny i planificació de les polítiques. Què diu
l’evidència científica? Segons múltiples estudis realitzats en països
desenvolupats, 4 grans factors són els que porten infants i joves a un futur de
pobresa. La manca d’una xarxa de recolzament emocional i social, la no
disposició d’un recolzament material suficient (recursos econòmics)<span style="font-family: "times new roman" , serif;">,</span> la baixa capacitació
cognitiva dels pares, i una taxa de risc de pobresa alta. Les polítiques
públiques d’infància i adolescència han d’abordar aquests 4 factors que porten
als nostres infants a una vida adulta d’exclusió social.<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Millorar
l’èxit educatiu, i per tant reduir l’abandonament escolar, ha de ser
l’indicador clau a batre en els propers anys. I cal fer-ho amb programes que
aportin referents positius als infants, així com suport i capacitació
emocional. També calen programes de capacitació per a pares i mares, així com
serveis terapèutics per als familiars d’adolescents amb problemes conductuals.
De la mateixa manera, cal millorar les prestacions dirigides a garantir una
equitat d’oportunitats en el conjunt de famílies. Són alguns dels exemples de
polítiques ens han de permetre fer un salt endavant com a ciutat i com a país.
I s’ha de fer de manera consensuada i compartida amb la societat civil, altres
administracions i el tercer sector.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Des
del govern municipal s’està treballant per una intervenció coordinada i
continuada des dels 0 fins als 18 anys. No només ho hem de fer per aquests
infants i el seu futur. També ho hem de fer pel conjunt de la societat. Una
societat més ben educada, més igualitària i amb menys pobresa és una societat
més pròspera, amb més qualitat de vida, i més preparada per a tots els
obstacles que puguin aparèixer en el futur. <span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;">Voleu saber-ne més? Podeu consultar l'article complet <a href="https://drive.google.com/file/d/0B0GZ2nm8QzQxTTJqbFBDM0t1cGs/view">clicant aquí</a>. </span></div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-10171652188604535972015-01-05T13:29:00.002+01:002015-01-05T13:29:44.751+01:00Com aconseguir més participació a les entitats?La implicació de l'entorn social i la participació d'agents diversos és un dels grans reptes per a moltes organitzacions. Quines pistes tenim? Cap a on hauríem de treballar. El passat 28 de novembre vaig realitzar una petita conferència/taller sobre el tema a l'espai entitats de Reus. En aquesta presentació intento anar més enllà de la participació ciutadana, i intentar aportar reflexions des d'altres espais de coneixement, com pot ser des de la comunicació, l'engagement o la captació de fons.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/43206106" style="border-width: 1px; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="425"> </iframe> <br />
<br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/com-aconseguir-ms-participaci-a-les-entitats-joan-cuevas" target="_blank" title="Com aconseguir més participació a les entitats - Joan Cuevas">Com aconseguir més participació a les entitats - Joan Cuevas</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-82114932160381413442015-01-05T13:18:00.000+01:002015-01-05T13:20:05.737+01:00Societat civil i institucions públiques: Panoràmica i reptes de futur<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicVzfL10Ts60iKLBAlU891RjOiwp_7s80pWLn5vjcYn7SNa9HEXIIyLjkSpiX-nOvGNln2QLskMUDJ3FB2n18wH3sZzlVOW9i9evP_t6Nj46r73Ma-46MmOXGNOUQZH-l4HrHI52ce8yUy/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicVzfL10Ts60iKLBAlU891RjOiwp_7s80pWLn5vjcYn7SNa9HEXIIyLjkSpiX-nOvGNln2QLskMUDJ3FB2n18wH3sZzlVOW9i9evP_t6Nj46r73Ma-46MmOXGNOUQZH-l4HrHI52ce8yUy/s1600/Captura.JPG" height="320" width="318" /></a></div>
El passat novembre de 2014 la Fundació Josep Irla va publicar l'última edició d'Eines, amb el títol "Nou País, Nova Democràcia". En aquest número apareix un article elaborat per mi que tracta sobre les relacions entre societat civil i institucions públiques a Catalunya. Després de fer una panoràmics sobre quina és la situació de la societat civil i de les institucions públiques, s'assenyalen reptes de futur.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Podeu consultar el conjunt del número d'Eines en aquest enllaç: <a href="http://www.irla.cat/documents/eines21-web.pdf">Eines 21 - Nou país, nova democràcia.</a></div>
<div>
També podeu consultar l'article per separat: <a href="http://www.slideshare.net/joancuevas/societat-civil-i-institucions-pbliques-panormica-i-reptes-de-futur-joan-cuevas">Societat civil i institucions públiques: Panoràmica i reptes de futur</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els reptes assenyalats són els següents: </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a name='more'></a></div>
<br />
<b><span style="font-size: large;">- Del monopoli de l’estat als lideratges compartits: </span></b><br />
<div>
Un dels primers elements a subratllar és que un governant en l’actualitat no pot negar-se a col·laborar amb la societat civil, ja que fer-ho seria negar la realitat d’un context en què el paper de la societat civil és molt important per a amplis sectors de la població. La legitimitat i la resposta a les necessitats no només es dóna des de les institucions públiques, ara la societat civil organitzada té un paper molt important. Les diferents institucions públiques i tots els seus organismes han d’anar adaptant-se a aquest paradigma, un requeriment que en alguns casos necessita l’adquisició d’una nova cultura organitzativa, passant de una lògica jeràrquica i de comandament, a una lògica de governança compartida, en que cal generar diàleg, col·laboració i consensos per aconseguir resoldre els problemes de l’esfera pública. <br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">- No confondre governança compartida amb xarxa clientelar: </span></b></div>
<div>
La governança compartida pot arribar a confondre’s amb la creació d’una xarxa clientelar. És important tenir en compte que perquè la societat civil continuï aportant valor a la societat s’ha de garantir el seu principi d’independència. Si generem relacions de dependència entre una institució pública (o un partit) i una organització social, estarem fent que aquella organització deixi de formar part de la societat civil per a passar a ser simplement un subordinat del governant. <br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">- Clarificació del model i dels rols: </span></b></div>
<div>
En quina situació real ens trobem en cadascuna de les polítiques, cap a quin model es vol avançar, i com anirem fins a l’assoliment d’aquest model? Es tracta d’una reflexió que moltes instàncies públiques podrien fer i que els aportaria un clar avantatge estratègic. Sobretot és important focalitzar en quina és la necessitat real de la ciutadania, com s’està donant resposta des dels diferents actors (Estat, Mercat, Societat civil, Família i entorn), com seria la resposta ideal a aquesta necessitat, i com cal procedir per aproximar-se a aquest ideal. <br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>- No ocupar l’espai de la societat civil: </b></span></div>
<div>
Quan el model i els rols no estan ben determinats, de vegades succeeix com explica Grasa (2001) “a casa nostra el príncep ha tingut tendència a envair constantment el territori del ciutadà”. Es tractaria de no ocupar un espai que per naturalesa correspon a la societat civil o que ja està sent ocupat per la societat civil. És allò de no voler impulsar una escola de música a nivell municipal si és que aquesta escola de música ja existeix i amb qualitat a nivell de societat civil. <br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">- Cal confiança, però no cegament: </span></b></div>
<div>
El conjunt de la societat civil aporta importants beneficis a la societat i el tercer sector és un molt bon agent externalitzador. Això serveix quan parlem generalitzant. Ara bé, hem de tenir molt present que la societat civil és molt heterogènia i que no tots els agents seran bons. Tal i com diu Grasa (2001) “els grups neonazis també formen part de la societat civil”. Ens podem trobar diferents casos en què una organització social no mereixi la confiança del governant públic. Per exemple: quan defensin causes ideològiques que no coincideixen amb la visió de país que tenim o quan defensin interessos particulars o corporativistes que no coincideixen amb el bé comú. <br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">- Millora de la gestió de les externalitzacions: </span></b></div>
<div>
Com ja s’ha dit l’externalització cap al tercer sector aporta eficiència, eficàcia, especialització i flexibilitat als serveis socials. Ara bé, no es pot confiar cegament en que totes les organitzacions del tercer sector aportaran aquests valors. L’administració pública ha de tenir molt clar què vol externalitzar, per què ho vol fer, i un cop decidit, fer un bon seguiment de l’externalització. No oblidem que aquestes operacions no impliquen una privatització del servei perquè de fet, la titularitat del servei majoritàriament continua sent pública. A Catalunya – i a la resta de països occidentals- la progressiva externalització cap al tercer sector s’ha fet sovint entre el disseny i l’accidentalitat (Kendall, 2000), fet que constitueix un important punt feble de gestió pública. </div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-85617052685358321502014-11-12T11:44:00.002+01:002014-11-12T11:44:39.417+01:00Els obstacles de l’avaluació de l’impacte: com aconseguir-ho?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKbguFNHTQeHFYC8QXWAWnSOJ9GtWlgncijsWtWvW9VveqFdf9GVMsls3B6nFt7uDrJC798ectYyCe64stI-7toLxb8QqQwhpil91CKA7fPi7L226oI1paujqe_cAVmUIocwrDDh6Mkopt/s1600/Measuring+time+-+de+aussiegall+a+flickr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKbguFNHTQeHFYC8QXWAWnSOJ9GtWlgncijsWtWvW9VveqFdf9GVMsls3B6nFt7uDrJC798ectYyCe64stI-7toLxb8QqQwhpil91CKA7fPi7L226oI1paujqe_cAVmUIocwrDDh6Mkopt/s320/Measuring+time+-+de+aussiegall+a+flickr.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Measuring time - de aussiegall a flickr</td></tr>
</tbody></table>
<b>L’avaluació de l’impacte social està en boca de tothom des de fa temps. </b>El tema apareix en formacions, conferències, congressos, assemblees, juntes... Però per molt que se’n parla, encara no s’acaba d’implementar amb normalitat en entitats i institucions públiques. Per què passa això?<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<b>Què s’entén per avaluació de l’impacte?</b><br />
Quan es parla d’avaluació de l’impacte es fa referència a la mesura de com la intervenció que s’efectua – i altres variables – acaben generant un canvi en la persona destinatària.<br />
<br />
<b>L’interès per l’avaluació</b><br />
El que està clar és que sembla haver suficients motius com per interessar-se per l’avaluació de l’impacte. Especialment des de les direccions i els òrgans de govern de les entitats. També des dels responsables d’institucions públiques de l’àmbit social.<br />
<br />
<b>La utilitat d’avaluar</b><br />
Quan aquests responsables i directius parlen d’avaluar es parla molt de la utilitat. Entre d’altres es parla de com l’avaluació ajudaria a la rendició de comptes, a fer aflorar aquelles coses que funcionen i aquelles coses que no, a ser més eficient, a dotar d’evidència l’impacte, i a posar en qüestió la nostra estratègia i reformular-la. (Per saber-ne més podeu consultar <a href="http://www.joancuevas.cat/2014/09/avaluacio-de-limpacte-desparasitar-els.html" target="_blank">Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?</a>)<br />
<br />
<b>Per què doncs no acaba d’arrencar l’avaluació de l’impacte? </b><br />
Una hipòtesi inicial podria ser que això és una dèria de directius i que en realitat els tècnics i professionals no hi veuen utilitat. Per la meva experiència m’inclinaria a dir que en realitat la situació és molt més complexa, i que moltes vegades són els tècnics i professionals els que precisament estan més interessats.<br />
<br />
<b>Fruit del que he vist en diversos projectes i organitzacions llenço algunes hipòtesis sobre possibles obstacles que té l’avaluació de l’impacte en l’actualitat:</b><br />
<br />
<ul>
<li><b>Entre l’espardenya i l’excés d’academicisme:</b> Una cosa és fer una investigació científica avaluant l’impacte d’un programa, i una altra cosa és que una entitat reculli quatre dades amb un excel. El repte se situa en el punt mig: fer una avaluació suficientment senzilla, però amb un mínim de rigorositat i utilitat.</li>
<li><b>Manca de focalització en les necessitats reals:</b> Molts projectes d’avaluació s’adapten poc a les necessitats reals de l’organització. Una avaluació pot respondre a milers de preguntes, però cal concentrar-se en allò que aportarà més valor a l’organització.</li>
<li><b>Poca adaptació a la realitat tècnica i a les tasques habituals:</b> El principal aliat de l’avaluació són els tècnics i professionals. Si l’avaluació impacta excessivament en les tasques habituals del personal i a sobre no els aporta cap valor, el fracàs està assegurat. Pensem que les entitats es troben en una situació de més feina que mai amb menys recursos que mai.</li>
<li><b>Invasió del terreny dels professionals:</b> De vegades el professional viu l’avaluació com una invasió del terreny propi. Un exemple clar: un educador a qui li demanem reportar periòdicament la feina que realitza i com evoluciona l’usuari.</li>
</ul>
<br />
<b>Què es pot fer? </b><br />
La resposta podria venir per començar a minimitzar aquests obstacles:<br />
<br />
<ul>
<li><b>Simplificar:</b> Fer una avaluació senzilla, que sigui fàcil d’explicar i fàcil d’entendre, encara que estiguem renunciant a cert grau de rigorositat.</li>
<li><b>Escalar:</b> Començar per petit i anar creixent. Potser al principi renunciem a molts indicadors, però ja els anirem ampliant!</li>
<li><b>Estandarditzar:</b> No cal generar un model d’avaluació específic per a cada entitat i activitat. Molts es poden compartir.</li>
<li><b>Eines de processament de la informació:</b> L’excel és una potent eina, però per avaluar processos i impactes no és la millor. Cal treballar per generar eines que minimitzin les tasques repetitives i ineficients (i econòmiques!).</li>
<li><b>No voler substituir el professional:</b> L’avaluació no ens pot donar resposta a tot. Cal deixar marge perquè els professionals s’autovalorin. Ells són prou competents per fer-ho. El que hem d’aconseguir es que ens ajudi mínimament a una avaluació que aportarà respostes al conjunt de l’organització. </li>
</ul>
<div>
Article publicat originalment a <a href="http://www.social.cat/opinio/4699/els-obstacles-de-lavaluacio-de-limpacte-com-aconseguir-ho">social.cat</a></div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-65531605797772243652014-09-08T12:49:00.001+02:002014-11-12T11:45:15.758+01:00Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwhQTTBEYRE-c-uRn6CugOLvuHDr9SZH-2uWW8_orwgqQ-BtrBBNInXJIupBkHcaNAIfiUkdObjeIZCMKJFhMAD4h-_VdW2W46NIAjchMRRzEwmvo6K5zWw-xCk_WHX9dnE-wYFcmOLmIL/s1600/14126077373_49e2dc9f76_k.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwhQTTBEYRE-c-uRn6CugOLvuHDr9SZH-2uWW8_orwgqQ-BtrBBNInXJIupBkHcaNAIfiUkdObjeIZCMKJFhMAD4h-_VdW2W46NIAjchMRRzEwmvo6K5zWw-xCk_WHX9dnE-wYFcmOLmIL/s1600/14126077373_49e2dc9f76_k.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de sandeepachetan.com travel photography a flickr.</td></tr>
</tbody></table>
<b>Com lluitar contra l’absentisme escolar?</b><br />
Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<b>Desparasitar als nens per aconseguir que vagin a l’escola?</b><br />
L’avaluació de l’impacte va desvetllar que les intervencions més òbvies no eren les més efectives: La millor manera de reduir l’absentisme era desparasitar als infants! Gràcies a repetits estudis d’impacte (Bobonis, Miguel, Sharma; 2008) es va esbrinar que desparasitant els infants s’aconseguia guanyar de mitjana 1 any educatiu per nen! La resta d’alternatives oferien un impacte molt més reduït. El gran problema era que els nens estaven cansats degut a la desnutrició i això els feia no anar a escola.<br />
<br />
<b>El valor d’avaluar l’impacte</b><br />
Avaluar l’impacte està de moda: està en boca de responsables d’entitats, dels finançadors i dels donants. Més enllà d’aquestes demandes però, l’avaluació és útil, fet que queda exemplificat en l’avaluació realitzada a la Índia: calia una reorientació estratègica clau, sense la qual no s’hagués obtingut una millora tant significativa.<br />
<br />
<b>La importància de clarificar la utilitat de l’avaluació per a què sigui útil</b><br />
Per a què volem avaluar? Ho volem fer per clarificar el sentit de la nostra intervenció? Ho volem fer per millorar l’estratègia i la gestió? O simplement ho volem fer per rendir comptes als nostres finançadors? És molt important clarificar quina de les 3 funcions és prioritària per a la nostra entitat abans de decidir-se per un model o altre d’avaluació.<br />
<br />
<b>L’avaluació per a clarificar el sentit de la nostra intervenció (model 1)</b><br />
El primer model fa referència a l’anomenat Impact Measurement. Es tracta d’un model amb una llarga trajectòria en el món de la cooperació al desenvolupament. Aquest tipus d’avaluacions es focalitzen a respondre una pregunta molt senzilla: El nostre tipus intervenció aconsegueix resoldre el problema que volem resoldre? L’exemple més clar és el referent als infants de la índia. El punt feble d’aquest model és que entra poc a valorar com estem processant i desenvolupant la intervenció. Sabem que va bé o no, però no sabem el per què.<br />
<br />
<br />
<b>L’avaluació per a millorar l’estratègia i la gestió (model 2)</b><br />
Un segon model d’avaluació de l’impacte intenta mesurar els efectes que la nostra intervenció genera en el destinatari final, un model que neix sobretot lligat a grans entitats no lucratives a Estats Units. En base a aquest efecte, s’intenta veure quins són els factors, condicionants i accions que fan que aquests efectes s’incrementin o disminueixin. Aquest model anomenat Outcome Measurement o Actionable Measurement (Ebrahim, Rangan; 2010) no és tant rigorós científicament com l’anterior. No obstant està molt connectat amb la utilitat pràctica, fet que permet disposar d’indicadors clau que permeten no només conèixer si estem causant impacte o no, sinó també prendre decisions per millorar-lo.<br />
<br />
<b>L’avaluació per rendir comptes (Model 3)</b><br />
La metodologia més coneguda d’aquest tipus d’avaluació és l’anomenat SROI (Retorn Social de la Inversió en anglès). Es tracta de monetaritzar quin valor s’està aportant a la societat en base a cada unitat invertida. El resultat sol ser que per cada euro invertit hi ha un retorn social d’una determinada quantitat. Es tracta d’una metodologia que va nàixer lligada a grans fundacions dels Estats Units i que ha sigut discutida en algunes ocasions des del món acadèmic (Ebrahim, Rangan; 2010).<br />
<br />
<b>Per quin model apostar?</b><br />
Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per promoure la cultura de l’avaluació tant a nivell intern com al conjunt del Tercer Sector. Davant del panorama actual, i amb una important experiència en aquest terreny, hem decidit apostar per una avaluació de l’impacte útil per a millorar l’estratègia i la gestió. Una avaluació que a nivell de costos sigui acceptable en un context econòmic difícil, que aporti utilitat per millorar la nostra intervenció, i que sigui escalable, és a dir, que es pugui començar des de petit per anar avançant cap a gran. Amb aquesta orientació s’està treballant en el desenvolupament d’una eina web que permeti a les organitzacions que, de manera senzilla, s’iniciïn en el món de l’avaluació de l’impacte.<br />
<br />
<b>Per saber-ne més:</b><br />
<ul>
<li><a href="http://hbswk.hbs.edu/item/6439.html">The Limits of Nonprofit Impact: A Contingency Framework for Measuring Social Performance</a> (Ebrahim, Rangam; Harvard University; 2010) </li>
<li><a href="http://www.urbanreproductivehealth.org/toolkits/measuring-success/guide-actionable-measurement">Guide to Actionable Measurement</a> (Bill & Melinda Gates Foundation; 2010)</li>
<li><a href="http://www.livemint.com/Opinion/tzNdAozB50kpZWXCLUxZPL/Giving-schoolchildren-a-chance.html">Giving schoolchildren a chance</a> (Bossuroy, Delavallade; 2008) </li>
<li><a href="http://www.xarxanet.org/biblioteca/theory-change">Theory of change</a> (NPC, 2012) </li>
<li><a href="http://www.peretarres.org/arxius/consultoria/Avaluaci%C3%B3%20de%20l%27impacte%20v2.pdf">Avaluació de l’impacte: el repte - Diapositives</a> (Fundació Pere Tarrés, 2014)</li>
</ul>
<div>
Article publicat originalment al bloc de la Fundació Pere Tarrés.</div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-82181929558366044122013-09-30T17:51:00.002+02:002013-09-30T17:52:15.496+02:00Curs gratuït "La participació interna a les entitats"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg7dj1e7yhYdsevOMWJvI_yZUDpFiLzWSd_K2LaEnni63Kb_AKVGzRtPS6RxVOcExN-qgn2nietmmx0ESSF6Sq34mj1Lc9SX2jm0CgfxSQmRrQ78-5iN7GWTQXNZiR1q7CcL005gfkCNW5/s1600/foto-platja-santant.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg7dj1e7yhYdsevOMWJvI_yZUDpFiLzWSd_K2LaEnni63Kb_AKVGzRtPS6RxVOcExN-qgn2nietmmx0ESSF6Sq34mj1Lc9SX2jm0CgfxSQmRrQ78-5iN7GWTQXNZiR1q7CcL005gfkCNW5/s1600/foto-platja-santant.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
El proper 17 d'octubre de 2013 s'iniciarà el curs gratuït "<b><a href="http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/formacio_recerca_consultoria/cursos_accio_social_nou/direccio_gestio_entitats/veure_detall_curs?Idi=ca&Codi=804023" target="_blank">La participació interna a les entitats</a></b>" en el marc del <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.188cc2c34a4b942f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=045a6f8d8afd0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=045a6f8d8afd0310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD" target="_blank">Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya</a>. Es tracta d'un curs que impartirem com a Fundació Pere Tarrés entre el consultor Roger Buch i jo mateix.<br />
<br />
<b>El curs va dirigit a professionals i responsables d'entitats</b> i vol aportar eines i coneixements per a millorar la implicació i participació de socis i entorn social en el si de les entitats. Aquesta millora de la participació es pretén desenvolupar des d'un enfoc de millora de la gestió, tot introduint la lògica PDCA (Plan, Develop, Check, Act).<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a>(Contingut parcialment copiat de xarxanet.org)<br />
<br />
<b>Continguts del curs:</b><br />
El curs compta amb 5 sessions de 3 hores que es realitzaran els dijous a partir del 17 d'octubre en horari de tardes. Una 6a sessió es farà en format online.<br />
<br />
Sessió 1 - 17/10/2013 Introducció a la participació i a la metodologia "Millora de gestió"<br />
Sessió 2 - 24/10/2013 La diagnosi de la participació<br />
Sessió 3 - 07/11/2013 La millora de la participació en els òrgans de les associacions<br />
Sessió 4 - 14/11/2013 Millora de la participació i implicació de l'entorn<br />
Sessió 5 - del 14 al 28/11/2013 Disseny del Pla de Millora [On-Line]<br />
Sessió 6 - 05/12/2013 Conclusions i cloenda<br />
<br />
<b>Els objectius del curs són:</b><br />
- Fomentar la reflexió entorn de la qualitat democràtica<br />
- Aprendre a fer un diagnòstic de la participació en el si de l’entitat<br />
- Conèixer els recursos existents sobre participació interna<br />
- Aprendre a elaborar un pla de millora de la participació<br />
- Iniciar un procés de millora de la participació interna<br />
- Adoptar un enfocament de pensament-acció per al foment de la participació interna<br />
<br />
<h3>
<b><a href="http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/formacio_recerca_consultoria/cursos_accio_social_nou/direccio_gestio_entitats/veure_detall_curs?Idi=ca&Codi=804023" target="_blank">Incripció al curs!</a></b></h3>
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-13768057241286426212013-09-09T13:57:00.000+02:002013-09-24T12:40:16.389+02:006 claus per a la millora dels serveis dirigits a afectats per una malaltiaEl passat 4 de juliol de 2013 es va celebrar el tast de projectes “Les necessitats socials derivades d'una malaltia”, on es van presentar les experiències de la<a href="http://www.fem.es/" target="_blank"> Fundació Esclerosi Múltiple (FEM)</a> i la <a href="http://www.laff.es/" target="_blank">Fundació d'Afectats i Afectades de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica (laFF). </a><br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<br />
En base a les diferents experiències exposades i a l’exposició de Rosa Coscolla, Cap d’Innovació i Qualitat de <a href="http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/serveis/recerca_consultoria" target="_blank">Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés</a>, us presento un llistat de 6 claus per millorar el funcionament dels serveis dirigits a afectats per una malaltia. Uns consells que pretenen ser d'utilitat. Especialment per a les organitzacions que tenen com a principal finalitat la millora de les condicions de vida de persones afectades de determinades malalties i dels seus familiars o entorn més proper.<br />
<br />
<h3>
1.Donar resposta a les necessitats reals dels nostres usuaris</h3>
<br />
De vegades el dia a dia ens ofega. No obstant, és de vital importància aturar-se i fer-se preguntes clau. Saber si la nostra organització està donant resposta a les necessitats reals és una d’aquestes preguntes estratègiques.<br />
<br />
Realitzar aquesta anàlisi ens permetrà veure els beneficiaris amb una nova perspectiva, serem conscients de totes aquelles necessitats que no estem cobrint amb els nostres serveis i fins i tot aquelles necessitats que ni tan sols sabíem que existien.<br />
<br />
Un dels exemples és el de l’estudi que ha realitzat la FEM en col•laboració amb la Fundació Pere Tarrés, on s’ha construït tot un recull de necessitats derivades de l’esclerosi múltiple. Una de les principals necessitats que han aparegut és que les persones amb EM pateixen un desgast emocional molt fort durant el procés de diagnosi. Com que és un procés clau per a la futura evolució de la persona i del seu entorn, l’entitat està ara dedicant especials esforços a abordar aquesta necessitat.<br />
<br />
<h3>
2.Els potencials beneficiaris que l’entitat desconeix</h3>
<br />
Sovint les entitats se centren en perfils concrets d’afectats per una malaltia i difícilment s’arriba a atendre el conjunt de les persones afectades de la malaltia. Darrera del percentatge de gent a la qual l’entitat no arriba s’hi amaguen perfils ocults, amb necessitats desconegudes. Conèixer aquests perfils ajuda l’organització a iniciar nous serveis, estratègies i a tenir una visió molt més real del públic al que es vol dirigir. <br />
<br />
<h3>
3.Importància dels efectes més enllà de la persona afectada</h3>
<br />
Els estudis mèdics se centren en les causes de la malaltia, mentre que les ciències socials aporten coneixement sobre els efectes de la malaltia. En aquest sentit, les conseqüències van molt més enllà de la pròpia persona afectada de la malaltia.<br />
<br />
En el cas de l’estudi sobre la Fibromiàlgia s’ha demostrat el gran impacte que genera la malaltia en la persona afectada i el seu entorn. Més concretament s’ha pogut estudiar els canvis de rol dins de la família o el gran impacte econòmic que genera, per l’increment de despeses i la baixada dels ingressos. Disposar d’aquest tipus d’informació és vital per a delimitar quines han de ser les prioritats de l’entitat, com s’han de replantejar els serveis, o fins i tot a l’hora de fer incidència mediàtica i política.<br />
<br />
<h3>
4.La diferència entre demanda i necessitat</h3>
<br />
És important conèixer quines diferències hi ha entre les necessitats derivades de la malaltia i les demandes explícites de les persones afectades o el seu entorn. Sovint trobarem necessitats que les persones no són capaces d’identificar o demandes que no corresponen o poden resoldre les entitats. Aquest coneixement permet a les organitzacions planificar accions de conscienciació i d’orientacions.<br />
<br />
<h3>
5.Construcció d’un mapa de recursos com a element estratègic </h3>
<br />
És important tenir un mapa de recursos i serveis per canalitzar informació dispersa. Especialment interessant a l'hora de reorientar serveis o crear-ne de nous per poder donar resposta als perfils i necessitats de persones afectades que resten invisibles per al sistema.<br />
<br />
<h3>
6.Beneficis dels estudis de necessitats socials</h3>
<br />
Conèixer les necessitats reals, el conjunt de perfils de persones afectades, l’impacte d’una malaltia en la família i entorn, les demandes, i els recursos ideals de que caldria disposar, aporten un coneixement de vital importància. Segons Rosa Coscolla, els principals beneficis d’aquests tipus d’estudis són: Disposar de coneixement estructurat i rigorós, la millora organitzativa i institucional, la incidència política i el reconeixement social i institucional.<br />
<br />
<b>Podeu veure un vídeo resum de la jornada a continuació:</b><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/XfdNKqvSdFQ" width="560"></iframe>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-15058930498875072292013-06-20T13:29:00.000+02:002013-09-24T12:46:56.365+02:006 preguntes que cal fer-se abans d'iniciar una avaluació<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXexE0zxHFMnXPoikqzAtMZweRiJxOuRuBHQ9QCVVeGXE9LibzEvTGjzYIQ4EizTNXKWqvVASTAgZK5czw2S2ds6e024Btx5SPS5ibc97ZABOiOPLlxhwp8pRY7UvGuUQMnyVGMNiyLiHq/s1600/esquema-tipus-avaluacions--.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXexE0zxHFMnXPoikqzAtMZweRiJxOuRuBHQ9QCVVeGXE9LibzEvTGjzYIQ4EizTNXKWqvVASTAgZK5czw2S2ds6e024Btx5SPS5ibc97ZABOiOPLlxhwp8pRY7UvGuUQMnyVGMNiyLiHq/s1600/esquema-tipus-avaluacions--.jpg" height="115" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tipus d'avaluacions (ivalua)</td></tr>
</tbody></table>
Són moltes les entitats i les administracions públiques que es plantegen iniciar una avaluació. Què volem aconseguir amb aquesta avaluació? Qui destinarà temps a implementar l'avaluació? Quina és la metodologia que més ens convè? A continuació us proposo 6 preguntes bàsiques que vaig publicar originalment a <a href="http://xarxanet.org/">xarxanet.org</a>, i que espero que us siguin útils!<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<h3>
<b>1. Qui implementa l’avaluació?</b></h3>
Una avaluació es pot desenvolupar de manera interna amb el mateix personal de l’entitat o de manera externa, contractant per exemple una consultora. En els estadis inicials, quan comencem a incorporar la cultura de l’avaluació, l’entitat serà més capaç de fer aquest procés de manera interna. El més important és començar a incorporar l’avaluació i no tenir por de començar de manera modesta.<br />
<br />
<br />
<h3>
2. Quina és la finalitat de l’avaluació? Aprendre o rendir comptes. </h3>
Els experts sempre parlen de dues finalitats: <b>Aprendre i Rendició de comptes. </b>Si volem que l’avaluació ens serveixi per aprendre el que farem utilitzar el procés per identificar punts febles i possibles millores en els processos. És a dir, estarem millorant la gestió.<br />
<br />
Si volem que l’avaluació ens serveixi per a rendir comptes utilitzarem el procés per a millorar la nostra transparència, i demostrar a finançadors, socis i a la ciutadania que allò que estem fent és exactament allò a que ens hem compromès.<br />
<br />
Cal tenir en compte si l’avaluació que fem pot abordar les dues finalitats a la vegada o si només podem abordar una de les dues finalitats.<br />
<br />
<h3>
3. En què es pot focalitzar l’avaluació?</h3>
L’avaluació implica que hem de disposar d’unes dades referents a la nostra activitat i que utilitzem aquestes dades per a analitzar l’estat o evolució del nostre projecte o entitat. Però quin tipus de dades recollim i quin tipus d’anàlisi podem fer?<br />
<br />
<br />
<h3>
4. Quin tipus de dades que podem recollir?</h3>
Podem recollir dades sobre <b>el problema</b> al que volem donar resposta (per exemple, el grau d’exclusió d’un determinat col·lectiu), els <b>recursos de que disposem</b> (econòmics i de personal), els nostres <b>processos</b> (quines són les activitats que fem?), els nostres <b>resultats en productes o serveis</b> (outputs) o el nostre <b>impacte final</b> (outcomes). Podeu veure gràficament el tipus de dades a recollir i el tipus d'analitzi que es pot realitzar a la imatge que trobareu a la part superior de l'article.<br />
<br />
Per aprofundir en aquest tema podeu consultar la "<a href="http://www.ivalua.cat/documents/1/16_02_2010_10_18_20_Guia1_Introduccio_Abril2009versiorevisada_final.pdf">Guia pràctica: Com iniciar una avaluació</a>" d'<a href="http://www.ivalua.cat/">Ivàlua</a> (Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques).<br />
<br />
<h3>
5. Quin tipus d’anàlisi podem fer?</h3>
En funció de com combinem aquest tipus de dades que recollim, podrem fer diferents tipus d’anàlisi:<br />
Anàlisi d’eficiència: Si volem saber fins a quin punt som eficients haurem de fer servir metodologies d’anàlisi que combinin dades de recursos disponibles amb dades de resultats en productes o bé d’impacte.<br />
<br />
Anàlisi de d’implementació: En aquest cas compararem els processos o els resultats més immediats amb els recursos de què disposem. Podrem veure com s’han distribuït els recursos en els diferents processos i en els diferents productes o serveis prestats.<br />
<br />
Avaluació de l’impacte: Per a fer una avaluació de l’impacte caldrà connectar els recursos inicials o bé els serveis que hem prestat amb l’impacte final aconseguit. En el cas de l’<a href="http://www.xarxanet.org/projectes/noticies/sroi-una-eina-d-avaluacio-avaluar-l-impacte-i-donar-sentit-la-feina-que-fem">SROI (Social Return on Investment)</a> la dada final fa referència a la comparació entre els recursos econòmics inicials i l’impacte final generat.<br />
<br />
<h3>
6. I què és això de la teoria del canvi?</h3>
Quan es parla d’avaluació sovint apareix la “Teoria del Canvi”. Es tracta d’un esquema que cada entitat o projecte hauria d’elaborar per a saber exactament quin és el canvi que vol produir amb la seva activitat. Cal identificar molt bé el problema que vol arribar a canviar l’entitat i definir exactament com s’ho farà: amb quins recursos, processos, activitats, serveis, i quin impacte final pretén generar. Es tracta de disposar d’un disseny “ideal” del que vol fer la nostra entitat. Quan recollim les dades de la nostra activitat podrem veure fins a quin punt estem a prop o lluny d’aquest ideal. <br />
<br />
Si voleu saber més sobre la teoria del canvi podeu consultar el manual "<a href="http://www.democraticdialoguenetwork.org/documents/view.pl?s=1;ss=11;t=;f_id=1623;lang=es">Teoría de Cambio. Un enfoque de pensamiento-acción para navegar en la complejidad de los procesos de cambio social</a>".Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-65118225699722702092013-06-12T12:58:00.000+02:002013-09-24T13:03:49.206+02:00L’avaluació, el pragmatisme i el Tercer Sector al Regne Unit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh21QD2_vcXzyVgLNlzGTVqncPzMW23XElIjK4OROxroI5BL7NVbUYkj1HRYr3dmK52piNaHq7l51R4qeAwWiR8nxS6yfBJYy721hpGrRiltSl_AJErWqlPaQJvFE6VLy3LDQYLZ6sRUplR/s1600/h5346_a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh21QD2_vcXzyVgLNlzGTVqncPzMW23XElIjK4OROxroI5BL7NVbUYkj1HRYr3dmK52piNaHq7l51R4qeAwWiR8nxS6yfBJYy721hpGrRiltSl_AJErWqlPaQJvFE6VLy3LDQYLZ6sRUplR/s1600/h5346_a.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
La cultura de l’avaluació és més present a les entitats del Tercer Sector del Regne Unit que a les entitats catalanes. Navegant per Internet és fàcil trobar<a href="http://www.skills-thirdsector.org.uk/national_occupational_standards/monitoring_and_evaluation_standards/resources_for_monitoring_and_evaluation/" target="_blank"> recursos i organitzacions angleses de referència en quant a l’avaluació d’entitats. </a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<h3>
<b>L’avaluació no és fiscalització, és seguiment</b></h3>
Que l’administració pública vulgui fiscalitzar les entitats no està bé. Però que l’administració faci un seguiment exhaustiu de com les entitats gestionen recursos públics hauria de ser obligatori. Lamentablement, en el Tercer Sector català és fàcil trobar gent que a la que es parla de monitorització pública es posen les mans al cap i acusen la proposta de fiscalitzadora. A Anglaterra les entitats tenen molt assumit que quan els seus projectes són finançats per fons públics, l’administració ha de fer el seguiment dels processos, resultats i impacte del programa.<br />
<br />
Per cert, les memòries que sovint s’encarreguen aquí per part de l’administració no són de gaire utilitat, sobretot si per a l’únic que serveixen és per decorar prestatgeries. <b>Les dades que l’administració recull haurien de tenir un doble objectiu: rendir comptes i millorar de manera continua la gestió i estratègia del programa o servei. </b><br />
<br />
<h3>
L’avaluació com a millora contínua: Plan, Do, Check, Act (PDCA)</h3>
Un altre dels elements que sorprenen de les entitats angleses és que els esforços en l’anomenada cadena PDCA (Planificar, Implementar, Avaluar, Actuar) estan més distribuïts que aquí, i m’explico! Sovint aquí dirigim molts esforços a diagnosticar i bastir un pla que a nivell teòric és irrefutable. Però després ens oblidem del “com” implementar el pla i del “com” avaluar-lo. <b>A Anglaterra els plans tendeixen a ser menys ambiciosos i amb menys base teòrica, però en canvi es pensa més en la implementació i en la posterior avaluació.</b> Aquesta distribució més homogènia en la Cadena PDCA permet entrar en un cercle de millora continua, en què cada cop que avaluem podem “actuar” per començar el cercle una altra vegada havent replanificat.<br />
<br />
<h3>
Estudis “evidence based”, en creixement</h3>
És força sabut que el món anglosaxó es diferencia sobretot pel seu pragmatisme, enfront una cultura continental molt més teòrica. Segurament és aquesta diferència la que permet aquesta distribució de forces en la cadena PDCA (amb una planificació menys teòrica i menys ambiciosa). En aquest context, durant l’última dècada els estudis <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Evidence-based_policy" target="_blank">“evidence based”</a> estan en ple creixement. <b>Aquests estudis busquen evidències en base a metodologies basades en la pràctica, sobretot en base a assajos aleatoris controlats, fugint d’un tipus de recerca més teòrica. </b>Aquests tipus d’estudis estan ajudant a moltes entitats i decisors polítics a l’hora de dissenyar i impulsar nous projectes socials. El creixement d’aquests estudis se circumscriu a una cultura anglosaxona que fuig dels debats teòrics més purs i es focalitza en el pragmatisme i l’efectivitat d’allò que fem.<br />
<br />
<h3>
Molt per aprendre, però no oblidem la nostra base!</h3>
En definitiva, la cultura del pragmatisme, de l’efectivitat i de l’avaluació és molt present en el Tercer Sector anglès. Això els evita grans debats teòrics alhora que els permet aprendre constantment de la pràctica. Ara bé, no tot són flors i violes. <b>El gran handicap que té aquesta cultura és que sovint l’excés de pragmatisme impossibilita mirar a llarg termini.</b> El debat de grans idees de vegades també és molt important, malgrat a mig termini no ens reporti un benefici directe. I aquest és un punt en què nosaltres tenim un avantatge comparatiu. Agafem les bones pràctiques de l’exemple anglès però mantenim el nostre punt fort!<br />
<br />
Consulta els posts publicats fins ara de <a href="http://bloc.xarxanet.org/search/label/Cr%C3%B2niques%20del%20tercer%20sector%20a%20UK" target="_blank">"Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit" al bloc de xarxanet.org</a>.<br />
<br />
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-638794596927837412013-05-20T19:09:00.000+02:002013-09-24T19:10:12.661+02:00Taller de participació interna a les entitatsSón diversos els tallers sobre participació interna que he impartit. A continuació us deixo unes diapositives que vaig fer servir per impartir un taller sobre aquesta temàtica a Montcada i Reixac.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="356" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/16239408" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="427"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/participaci-interna-montcada" target="_blank" title="Participació interna montcada">Participació interna montcada</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-77583416360189199262013-05-08T12:52:00.000+02:002013-09-24T12:54:32.980+02:003 claus d’èxit en una avaluació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVAr6PiARrW0VuZekxZcrFUIwD4qLH7MdKSgRzpUDq2zTPYXFSc0_86gdDL85LkW3C6jrK86qnVBOElJ6RqWOB17CsUZlu70dmBzH461hZ62TxOnNDN7aqojQHDLDoO159xQyee1HICjeM/s1600/grau+resposta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVAr6PiARrW0VuZekxZcrFUIwD4qLH7MdKSgRzpUDq2zTPYXFSc0_86gdDL85LkW3C6jrK86qnVBOElJ6RqWOB17CsUZlu70dmBzH461hZ62TxOnNDN7aqojQHDLDoO159xQyee1HICjeM/s1600/grau+resposta.jpg" height="185" width="320" /></a></div>
Durant els últims mesos l’interès per l’avaluació està creixent, sobretot en l’àmbit de l’acció social. És un fet que té molt de sentit, ja que les organitzacions del tercer sector i les administracions públiques que fan polítiques socials es troben en un context de necessitats socials creixents i recursos econòmics decreixents.<br />
<br />
<b>L’avaluació apareix com una eina que ens permet millorar la nostra intervenció i la nostra estratègia</b> de tal manera que siguem més eficients i que millorem l’impacte. No obstant això, una avaluació ha de tenir molt clars 3 elements que permeten l’èxit d’aquest tipus de projectes o processos. Aprofitem la finalització de l’avaluació de l’execució del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (PNAV) per exemplificar aquests 3 elements.<br />
<br />
Article elaborat per Roger Buch i Joan Cuevas per al <a href="http://bloc.xarxanet.org/2013/04/3-claus-dexit-en-una-avaluacio.html" target="_blank">bloc de xarxanet.org</a>.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<h3>
<b>Transparència</b></h3>
Les dues principals finalitats d’una avaluació són millorar la rendició de comptes i generar coneixement per millorar la gestió. Si els responsables de l’organització no estan disposats a ser transparents –sobretot amb els resultats de l’avaluació- el procés perd gran part del seu sentit.<br />
<br />
Vivim en un context de constants canvis i on l’accés a la informació cada cop és més fàcil. Voler amagar les vergonyes i resistir-se al canvi en aquest context és una postura que només porta l’organització a perdre oportunitats i a enrocar-se. L’avaluació permet als responsables de les organitzacions agafar el timó a l’hora d’identificar mancances i a l’hora de resoldre-les.<br />
<br />
En el cas del PNAV, la Generalitat de Catalunya va fer públics diferents materials de resultats de l’avaluació, fet que suposa un bon exercici de transparència. Podeu consultar els materials fets públics a<a href="http://www.voluntariat.org/tabid/108/articleType/ArticleView/articleId/89/Es-fa-publica-lavaluacio-del-Pla-Nacional-de-lAssociacionisme-i-el-Voluntariat.aspx" target="_blank"> Es fa pública l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat</a>.<br />
<br />
<h3>
Comunicació</h3>
Els projectes d’avaluació permeten analitzar processos i organitzacions molt complexes. Si els resultats d’una avaluació també són complexes i difícils d’entendre el procés perd part del seu sentit. Per aquesta raó és molt important que les avaluacions generin materials que sigui entesos per les persones que els han de llegir. En el cas de l’avaluació del PNAV, a banda d’un extens informe final, també s’han elaborat materials dirigits a perfils menys tècnics, que no estan tant al dia del que ha estat el PNAV.<br />
<br />
<h3>
Millora contínua</h3>
El tercer i últim punt és potser el més difícil d’assolir. Es tracta d’aconseguir que el procés d’avaluació faci que l’organització entri en una lògica de millora continua. Això significa distribuir els esforços de manera similar entre les 4 fases de la cadena PDCA (En anglès: Planificar, Desenvolupar, Avaluar, Ajustar). La cultura organitzativa que tenim ens ha portat fins ara a focalitzar-nos molt en els punts inicials de la cadena, dirigint esforços immensos a la diagnosi del context i a la construcció d’una planificació de màxims. La millora contínua implica que restem esforços a aquestes fases inicials i les dirigim a implementar millor els nostres plans (Desenvolupar), a avaluar, i a anar incorporant les millores detectades a través d’aquesta avaluació (Ajustar). Els processos d’avaluació i la millora continua pretenen millorar la gestió a través de l’anàlisi de la nostra pràctica i no tant a través de la investigació més tradicional.<br />
<br />
L’avaluació, doncs, ha de tenir en compte que s’emmarca en un dels 4 punts d’aquesta cadena PDCA. Per tant, els materials resultants han de ser útils no només per a rendir comptes, sinó per a poder identificar aspectes de millora tant en la planificació com en la manera en que implementem. En el cas del PNAV s’han elaborat diferents informes que permeten als agents involucrats (Generalitat, administració local, Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya...) detectar punts de baixa eficiència o aspectes on els organismes es poden coordinar millor. Un exemple d’aquest tipus de materials són els informes de Grau de Resposta als reptes del PNAV per als anys <a href="http://www.voluntariat.org/LinkClick.aspx?fileticket=uV4nxJYys-w%3d&tabid=108" target="_blank">2010</a> i <a href="http://www.voluntariat.org/LinkClick.aspx?fileticket=UGEjmpvaTLE%3d&tabid=108" target="_blank">2011</a>.Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-50473710376297634412013-04-15T18:22:00.000+02:002013-09-24T18:22:37.051+02:00L'externalització de serveis socials i comunitaris a través del Tercer Sector a CatalunyaA continuació us deixo<a href="http://www.slideshare.net/joancuevas/externalitzacio-serv-soc-i-com-jcuevas-sense-annexos#!" target="_blank"> la tesina</a> que vaig realitzar en acabar el Màster en Polítiques Públiques i Socials. El treball, realitzat amb el suport de Carles Ramió com a Tutor de la tesina, analitza com la Generalitat de Catalunya externalitza serveis socials i comunitaris a través d'entitats de l'anomenat Tercer Sector.<br />
<br />
L'anàlisi té en compte les motivacions que porten l'administració a promocionar i externalitzar cap al Tercer Sector, les raons que els directius públics addueixen al fet d'externalitzar cap a aquest sector i la manera amb que es gestionen.<br />
<br />
<b>Algunes cites de les conclusions de la mateixa tesina:</b><br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<br />
- Només entre els anys 2002 i 2006 la contractació de serveis socials a entitats del tercer sector per part de la Generalitat de Catalunya ha mostrat un increment del 129%.<br />
- L’externalització d’un servei és una decisió estratègica que ha de ser motivada per la manca d’especialització de l’administració en aquell àmbit, pels guanys que suposa en l’eficiència (reducció de costos), o per la millora que pugui implicar en l’eficàcia (augment de la qualitat).<br />
- L’administració sovint acaba externalitzant a causa de les limitacions en la gestió dels recursos humans, de les rigideses pressupostàries, i de la lentitud de l’administració a l’hora d’adaptar-se a necessitats puntuals.<br />
- Una motivació que també apareix a l’hora d’externalitzar cap al tercer sector, és la de promocionar un sector que genera un efecte social positiu.<br />
- Aquesta motivació perd tota la seva força si l’externalització no es fa amb una bona planificació, seguiment i avaluació. El que és preocupant és que de vegades es pot esgrimir aquest efecte social positiu com a justificació per a no haver d’avaluar el servei externalitzat.<br />
- Les eines d’avaluació que es descriuen a les entrevistes solen ser molt rudimentàries, i els sistemes de recollida d’informació són poc sistematitzats i basats en dades poc contrastables.<br />
- S’ha detectat que l’administració pública sembla estar reproduint l’estructura d’incentius del personal públic a l’hora de relacionar-se amb les entitats del tercer sector. (...) És a dir, tracta de la mateixa manera les entitats que estan gestionant el servei de manera eficient i amb alts nivells de qualitat, que a les entitats que ni tan sols estan complint uns mínims exigibles.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="511" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/17451774" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="479"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/externalitzacio-serv-soc-i-com-jcuevas-sense-annexos" target="_blank" title="L’externalització de serveis socials i comunitaris a través del tercer sector a la Generalitat de Catalunya">L’externalització de serveis socials i comunitaris a través del tercer sector a la Generalitat de Catalunya</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
<br />
<br />
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-8535478094552518292013-03-05T12:36:00.000+01:002013-09-24T12:38:30.695+02:00Eines 2.0 per treballar en xarxa: l’experiència de xarxanet.org<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcrsKgHxzzWT0IrW2B3wNuq9Df1G2CQiHDveCsXg8cbpsg1DupYp4pfqdem5b6r8Wv6ksAik_jD0_fNgfECb3UwFk0WJOBrmJi88PvWLp7XHQkbqar_fYWtHkhsiqzoHtFhG9OSekYPz7/s1600/prezi-eines-treball-xarxa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcrsKgHxzzWT0IrW2B3wNuq9Df1G2CQiHDveCsXg8cbpsg1DupYp4pfqdem5b6r8Wv6ksAik_jD0_fNgfECb3UwFk0WJOBrmJi88PvWLp7XHQkbqar_fYWtHkhsiqzoHtFhG9OSekYPz7/s1600/prezi-eines-treball-xarxa.jpg" height="157" width="320" /></a>A continuació us deixo la presentació prezi que vaig fer servir per a la xerrada que vaig fer sobre l'ús d'eines 2.0 per a treballar col·laborativament en un equip el 20 de febrer de 2013. Aquesta xerrada la vaig fer durant la jornada "<a href="http://xarxanet.org/projectes/noticies/tendencies-de-la-gestio-de-persones-al-tercer-sector" target="_blank">Tendències de la gestió de persones al tercer sector</a>" organitzada per la Fundació Pere Tarrés.<br />
<br />
En aquesta presentació faig un repàs de les principals eines que utilitza el projecte xarxanet.org per a treballar de manera col·laborativa en un equip de treball de més de 15 persones localitzades en llocs diferents i amb més de 170 entitats col·laboradores. A més de les eines també faig una anàlisi de l'estratègia seguida per fer que aquestes eines funcionin.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="400" src="http://prezi.com/embed/17sg1qes5wze/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&features=undefined&disabled_features=undefined" width="550"></iframe>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-62764447533950702842013-02-13T13:45:00.000+01:002013-09-24T12:39:52.959+02:00Els reptes del Tercer Sector al Regne UnitEl Tercer Sector al Regne Unit té actualment uns reptes que – només en alguns casos- s’assemblen als del sector català. Del que més es parla actualment és de 3 elements: increment de la capacitat financera, independència respecte les autoritats públiques i la millora de les carreres professionals.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
Tots 3 són reptes molt relacionats amb el context social, econòmic i polític actual, i per tant són compartits amb el Tercer Sector català. En primer lloc <b>les autoritats públiques, també al Regne Unit, estan pagant contractes, serveis i subvencions a deshora</b>, fet que obliga a les entitats a disposar d'un bon coixí de líquid i un bon accés al crèdit. Actualment aquest accés al crèdit és molt complicat, sobretot per a aquelles organitzacions mitjanes i petites d'abast local, que al Regne Unit representen la majoria del sector. Cal subratllar que només 1 de cada 10 entitats britàniques són d'abast nacional, i que les organitzacions amb més de 500 empleats representen només el 8% del sector.<br />
<br />
En segon lloc trobem<b> la preocupació per la independència de les organitzacions respecte les administracions públiques.</b> A diferència del Tercer Sector català, la independència de les entitats britàniques ha estat molt clara al llarg de la història. I això ha estat possible perquè gran part dels recursos de què disposen les entitats són d'origen privat i no públic. <b>Per a fer-ho possible evidentment també hi ha hagut un paper molt important de suport polític en forma de base legal per a fomentar donacions privades</b> i per a fomentar l’existència de les Charity shops. Per què llavors les entitats britàniques estan ara preocupades per la independència? Durant els últims 15 anys les noves tendències de Gestió Pública han portat a les administracions britàniques – igual que a nivell català- a gestionar serveis públics a través d'entitats del Tercer Sector. D’aquesta manera moltes entitats han passat a incrementar el percentatge de recursos econòmics provinents del sector públic.<br />
<br />
El tercer dels problemes és clarament compartit amb el sector català:<b> la mala gestió de les carreres professionals dels treballadors. </b>Si es comparen xifres sobre l’ocupació al Tercer Sector britànic ens adonarem que la diagnosi és molt semblant: un sector feminitzat, amb molta gent jove, sovint mal pagat, amb molts contractes a mitja jornada i amb uns índex de rotació per sobre de la mitjana. Els joves amb alta preparació que entren al sector veuen amb dificultat la possibilitat de construir una carrera professional de llarg recorregut. I també cal dir que fins ara, el sector no ha sabut com solucionar aquest problema.<br />
<br />
De fet tots 3 reptes són de difícil resolució, i encara no s’ha trobat una estratègia clara per a revertir la situació. Ara bé, el sector britànic parteix d'un punt molt més solvent que el sector català, perquè s’ha trobat amb aquests 3 reptes havent-ne solucionat ja molts altres anteriorment. Molt concretament, m’agradaria poder destacar<b> 4 reptes centrals per al sector català que a nivell britànic estan molt superats: l’avaluació, monitorització i mesurament de l’impacte, l’augment de la implicació de la base social, el reconeixement social, i la rendició de comptes i transparència.</b> El propòsit dels propers posts serà fer una breu anàlisi de la situació d'aquests 4 elements que el sector britànic ja ha abordat.<br />
<br />
Per a més informació sobre la situació actual del Tercer Sector al Regne Unit: <a href="http://www.theworkfoundation.com/Assets/Docs/Mapping%20the%20Third%20Sector.pdf" target="_blank">Mapping the Third Sector: A context for social leadership</a>.<br />
<br />
Consulta els posts publicats fins ara de "<a href="http://bloc.xarxanet.org/search/label/Cr%C3%B2niques%20del%20tercer%20sector%20a%20UK" target="_blank">Cròniques del Tercer Sector al Regne Unit</a>" al bloc de xarxanet.org.Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-32711175978047630782013-02-11T18:41:00.000+01:002013-09-24T18:42:00.911+02:00Com ha ajudat el PNAV a resoldre els reptes de les associacions i el voluntariat?La Generalitat de Catalunya ha fet publica l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) per als anys 2010 i 2011. Una avaluació que hem realitzat des de la Fundació Pere Tarrés.<br />
A continuació us ofereixo cinc cèntims del procés i els resultats de l'avaluació així com els documents finals.<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="400" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/26503742" width="476"></iframe>
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
(Article publicat originalment a xarxanet.org)<br />
<br />
La Generalitat de Catalunya ha presentat un informe elaborat per <a href="http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/serveis/recerca_consultoria/cnt_home_recerca_consultoria" target="_blank">Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés</a>. <b>Durant els últims 2 anys el govern ha implicat 12 departaments diferents i ha executat un total de 346 actuacions per promocionar l'associacionisme i el voluntariat.</b><br />
<br />
<b>Les actuacions desenvolupades pel govern són de molt diferent naturalesa.</b> De fet podem trobar fins a 11 diferents tipologies, com per exemple “Participació xarxes i coordinació”, “Formació”, “Actuacions i projectes”, “Difusió i material”, o “Congressos i jornades”.<br />
<br />
<b>Un Pla: 86 objectius</b><br />
L’any 2008 el PNAV va marcar un conjunt de reptes per al sector de l’associacionisme i el voluntariat. Concretament va establir 16 línies estratègiques i 86 objectius. Durant els següents 4 anys els diferents agents clau del sector han estat treballant per abordar aquests reptes. Entre aquests agents clau es troba la pròpia Generalitat de Catalunya, que ara presenta l’Avaluació de l’Execució del PNAV per als anys 2010 i 2011. La principal pregunta que pretén respondre l’avaluació és: Com han ajudat les 346 actuacions de la Generalitat de Catalunya a resoldre els principals reptes marcats pel sector?<br />
<br />
<b>El repte que millor s’ha abordat: la col·laboració i el treball en xarxa</b><br />
Una de les eines per a valorar l’execució del PNAV és l’anomenat “Grau de resposta”. Es tracta d’un indicador que pren valors entre el 0 (mínima resposta) a 1 (màxima resposta). Aquest indicador permet valorar fins a quin punt la Generalitat de Catalunya ha treballat per a resoldre cadascun dels 86 objectius i de les 16 línies estratègiques. Segons els resultats els temes que millor s’han abordat són:<br />
<br />
- La col·laboració i el treball en xarxa (és la línia estratègica que obté millor nota)<br />
- El paper dels valors de la comunitat<br />
- La formació del voluntariat<br />
- La promoció del voluntariat<br />
- La incidència política<br />
<br />
D’altra banda, les conclusions de l’avaluació apunten a que cal posar especial atenció a millorar com s’aborden la “Rendició de comptes”, els “Criteris de gestió de l’equip humà” i “L’equitat i la justícia social i les necessitats socials emergents”. Uns temes que encara esdevenen més prioritaris en l’actual context socioeconòmic. Podeu consultar el grau de resposta del PNAV per al conjunt d’objectius i línies estratègiques per als anys 2010 i 2011.<br />
<br />
El proper PNAV: més indicadors, més sintètic i tenint en compte com s’ha d’executar<br />
En base a aquesta avaluació, els autors de l’informe fan una sèrie de recomanacions de cara al proper PNAV. Hauria de ser més curt, caldria encarregar la consecució d’objectius i mesures a agents o organismes concrets, hauria de definir indicadors des d’un bon principi, i hauria de definir l’estratègia no només tenint en compte l’anàlisi de la situació sinó també en base a com s’implementa i qui pot executar-ho.<br />
Si voleu consultar més detalls de l’avaluació podeu consultar els següents materials fets públics:<br />
<br />
- <a href="http://www.slideshare.net/joancuevas/presentaci-resum-avaluaci-pnav-2010-2011" target="_blank">Resum de l’Avaluació del PNAV per als anys 2010 i 2011</a><br />
- <a href="http://voluntariat.org/LinkClick.aspx?fileticket=uV4nxJYys-w%3d&tabid=108" target="_blank">Grau de resposta als objectius del PNAV per a l’any 2010</a><br />
- <a href="http://voluntariat.org/LinkClick.aspx?fileticket=UGEjmpvaTLE%3d&tabid=108" target="_blank">Grau de resposta als objectius del PNAV per a l’any 2011</a><br />
<b>- <a href="http://www.xarxanet.org/biblioteca/avaluacio-pnav-2010-2011-informe-davaluacio-del-pla-nacional-de-lassociacionisme-i-el-vol" target="_blank">Informe Final de l’Avaluació del PNAV per als anys 2010 i 2011</a></b><br />
<br />
També podeu consultar la notícia a voluntariat.org: <a href="http://voluntariat.org/tabid/108/articleType/ArticleView/articleId/89/Es-fa-publica-lavaluacio-del-Pla-Nacional-de-lAssociacionisme-i-el-Voluntariat.aspx" target="_blank">Es fa pública l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat</a><br />
<br />
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-994324173582890542012-12-10T13:14:00.000+01:002013-09-24T13:14:25.478+02:00Seminari: The third sector in Catalonia and SpainA continuació us deixo les diapositives que vaig fer servir el passat novembre de 2012 per al seminari que vaig donar al <a href="http://www.tsrc.ac.uk/" target="_blank">Third Sector Research Centre </a>(Universitat de birmingham) sobre la història, l'estructura actual i les principals dades del Tercer Sector a Catalunya i l'Estat espanyol.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="356" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/15402334" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="427"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/third-sector-spain-and-catalonia" target="_blank" title="Third sector spain and catalonia">Third sector spain and catalonia</a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-39931398802022351782012-03-05T18:04:00.000+01:002013-09-24T18:06:17.391+02:00Evaluación de las políticas de fomento al tercer sector y externalización de serviciosA continuación os dejo el texto de la ponencia y <a href="http://www.linkedin.com/profile/view?id=45437785&trk=nav_responsive_tab_profile_pic" target="_blank">las diapositivas</a> que utilicé en la charla que realicé en el III Congreso Anual de la <a href="http://espanet-spain.net/" target="_blank">Red Española de Política Social</a> (febrero de 2012). La ponencia contiene los siguientes contenidos:<br />
<br />
- Tipos de colaboración entre el Tercer Sector y las administraciones públicas<br />
- Efectos positivos de la colaboración y condiciones necesarias<br />
- Tipo de evaluaciones posibles<br />
- Conclusiones y recomendaciones<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="511" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/26502449" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="479"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/evaluacin-de-las-polticas-de-las-administraciones-en-colaboracin-con-el-tercer-sector-de-accin-social" target="_blank" title="Evaluación de las políticas de las administraciones en colaboración con el Tercer Sector de Acción Social ">Evaluación de las políticas de las administraciones en colaboración con el Tercer Sector de Acción Social </a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> <br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="356" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/10311605" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="427"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<strong> <a href="https://www.slideshare.net/joancuevas/evaluacin-polticas-colaboracin-tercer-sector" target="_blank" title="Evaluación políticas colaboración tercer sector ">Evaluación políticas colaboración tercer sector </a> </strong> from <strong><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas" target="_blank">Joan Cuevas</a></strong> </div>
<br />Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-91919997210728582902011-03-29T16:11:00.003+02:002013-09-24T11:22:13.488+02:00Avaluació de polítiques públiques d'impuls del tercer sector<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_0FbrK8ZCkPhONQjJnX92m0XRf8VyUlwnSCzQq-2KgFKP45hRSxVR-MZ-EpGGWLSnhK7aQPAomvFiLM_m52o4KT-exWRqSn5VluZZMd6AFGWr4c4V7Qa92xrQCMe0O3dc-vkKDB3smRG/s1600/Sense+t%C3%ADtol.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU_0FbrK8ZCkPhONQjJnX92m0XRf8VyUlwnSCzQq-2KgFKP45hRSxVR-MZ-EpGGWLSnhK7aQPAomvFiLM_m52o4KT-exWRqSn5VluZZMd6AFGWr4c4V7Qa92xrQCMe0O3dc-vkKDB3smRG/s1600/Sense+t%C3%ADtol.gif" height="239" width="320" /></a>El passat 25 de març es va celebrar el <a href="http://www.congrestercersector.cat/">III Congrés del Tercer Sector Social</a>. En aquestes jornades vaig presentar <b>una ponència sobre l'avaluació de les polítiques públiques d'impuls del tercer sector. </b><br />
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /></div>
<div>
La ponència, elaborada conjuntament amb en <a href="http://blocdenroger.blogspot.com/">Roger Buch</a>, <b>posa en discussió la rendició de comptes que fa l'administració de les polítiques d'impuls del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_sector">tercer sector</a></b>. Més enllà de comptabilitzar les partides econòmiques, es proposen una sèrie d'instruments i idees innovadores per a avaluar aquest tipus de polítiques. Us adjunto el vídeo de la ponència i les diapositives! </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si voleu comentar qualsevol cosa ho podeu fer a través d'un comentari aquí mateix, via xarxes socials o via correu electrònic! </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<iframe frameborder="0" height="300" src="http://player.vimeo.com/video/21599452" width="400"></iframe><br />
<a href="http://vimeo.com/21599452">Avaluació de polítiques públiques d'impuls del tercer sector</a> from <a href="http://vimeo.com/user6430663">joancuevas</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
<br /></div>
<br />
<br />
<div id="__ss_7430742" style="width: 425px;">
<strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"><a href="http://www.slideshare.net/joancuevas/jcuevas-avaluacio-polpubavaluaci-de-poltiques-pbliques-dimpuls-del-tercer-sector" title="Jcuevas avaluacio pol-pubAvaluació de polítiques públiques d'impuls del tercer sector">Jcuevas avaluacio pol-pubAvaluació de polítiques públiques d'impuls del tercer sector</a></strong> <object height="355" id="__sse7430742" width="425"> <param name="movie" value="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=jcuevas-avaluaciopolpub-110329092152-phpapp02&stripped_title=jcuevas-avaluacio-polpubavaluaci-de-poltiques-pbliques-dimpuls-del-tercer-sector&userName=joancuevas"> <param name="allowFullScreen" value="true"> <param name="allowScriptAccess" value="always"> <embed name="__sse7430742" src="http://static.slidesharecdn.com/swf/ssplayer2.swf?doc=jcuevas-avaluaciopolpub-110329092152-phpapp02&stripped_title=jcuevas-avaluacio-polpubavaluaci-de-poltiques-pbliques-dimpuls-del-tercer-sector&userName=joancuevas" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="355"></embed> </object> <br />
<div style="padding: 5px 0 12px;">
View more <a href="http://www.slideshare.net/">presentations</a> from <a href="http://www.slideshare.net/joancuevas">Joan Cuevas</a> </div>
</div>
<script src="http://b.scorecardresearch.com/beacon.js?c1=7&c2=7400849&c3=1&c4=&c5=&c6="></script>Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-80603282465816268112010-12-26T12:38:00.005+01:002013-09-24T18:45:49.756+02:00El discurs de la societat civil: la sentència del Suprem provoca la fragmentació de la societat<a href="http://xarxanet.org/sites/default/files/imagecache/fotografia-noticia/escola-catala_0.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://xarxanet.org/sites/default/files/imagecache/fotografia-noticia/escola-catala_0.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 270px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 190px;" /></a>Post que he publicat a <a href="http://xarxanet.org/noticies/la-societat-civil-alerta-que-la-sentencia-del-suprem-provoca-la-fragmentacio-de-la-societat">xarxanet.org</a>.<br />
<br />
La societat civil organitzada de Catalunya ha respost ràpid i de manera conjunta a la sentència sobre la immersió lingüística que el dimecres 22 va fer pública el Tribunal Suprem. Les entitats articulen un mateix discurs: la sentència es basa en un conflicte social que no existeix, provoca un perill de segregació de la societat en funció de la llengua i ataca un model reconegut, avalat i que funciona.<br />
<b><br />La sentencia crea un conflicte que no existeix</b> <br />
El conjunt de les entitats catalanes coincideixen a assenyalar que la sentència <strong>crea un conflicte social on no existeix</strong>. Tal i com afirma la CAL, la sentència “posa les bases per separar els nens en funció de la llengua dels seus pares”. La Plataforma per la llengua assegura que és “un atac contra la convivència i la cohesió social”.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
En una <a href="http://www.ara.cat/societat/Declaracio-institucional-entitats-catalanes-societat_ARAFIL20101222_0005.doc">Declaració Institucional</a> signada per 8 entitats catalanes, s'afegeix que la sentència també significa “<strong>la limitació de les oportunitats dels ciutadans no catalanoparlants</strong> a l’hora de viure i treballar a Catalunya”.<br />
<b>Defensa del model</b><br />
La immersió és un model reconegut, avalat i que funciona. Aquest és el missatge que la majoria d’entitats ha entonat. Segons Òmnium Cultural “El Comitè d'Experts del Consell d'Europa considera, pel que fa a l'ensenyament de la llengua catalana, que l’únic model respectuós amb el compromisos de la Carta europea a l’Estat Espanyol és el que s’aplica a Catalunya basat en la immersió lingüística i en la no segregació dels alumnes.”<br />
Les entitats també han fet referència a les dades de l’estudi PISA, unes <a href="http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/342243-catalunya-millora-en-educacio-segons-pisa.html">dades que van sortir a la llum fa escassament una setmana</a>. La declaració institucional afirma que <strong>l’últim informe PISA demostra que els estudiants a Catalunya “tenen un nivell superior de coneixement i domini de les llengües</strong> que els de la resta de l’Estat espanyol.”<br />
<strong>La consigna: reaccionar de manera ferma en defensa de la immersió</strong><br />
Com cal reaccionar a aquesta sentència? Malgrat alguns matisos diferents, el conjunt d’entitats coincideixen a proposar una reacció ferma de les institucions catalanes en defensa de la immersió. Segons Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, “<strong>Actuarem coordinadament per a una reacció serena i ferma</strong>” . La mateixa entitat insta “al govern i partits polítics a mantenir fermament el model educatiu català.” La Plataforma per la Llengua demana en especial a CiU, “com a coalició que s’està preparant per a governar Catalunya” que mostri un rebuig complet a la sentència i a l’esperit que la motiva. La mateixa Plataforma ha anunciat la posada en marxa d’una campanya de gran abast per exigir la restitució del model educatiu català.<br />
<strong>Més de 10 entitats ja han reaccionat</strong><br />
La societat civil catalana ha trigat menys d’un dia a donar una resposta unitària a la sentència emesa ahir per part del Tribunal Suprem. Entre d’altres reaccions, s’ha fet pública una <a href="http://www.ara.cat/societat/Declaracio-institucional-entitats-catalanes-societat_ARAFIL20101222_0005.doc">declaració institucional signada per 8 entitats catalanes</a>: <a href="http://www.omnium.cat/ca/noticia/omnium-rebutja-la-sentencia-del-tribunal-suprem-i-apel-la-per-aplicar-el-model-educatiu-catala-sense-fisures-4548.html">Òmnium Cultural</a>, la <a href="http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1127">Plataforma per la Llengua</a>, el <a href="http://www.unescocat.org/ca/noticies/2010/12/22/unescocat-i-linguapax-en-contra-de-la-sentencia-del-tribunal">Centre UNESCO de Catalunya</a>, la <a href="http://mrp.pangea.org/nu78/">Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya</a>, l'associació d'escriptors PEN Català, el <a href="http://www.ciemen.org/">centre internacional Ciemen</a>, l'<a href="http://www.rosasensat.org/">Associació de Mestres Rosa Sensat</a> i <a href="http://www.linguapax.org/">Linguapax</a>. Altres entitats com la <a href="http://www.cal.cat/">Coordinadora d’Associacions per la Llengua</a> (CAL) i <a href="http://www.tallers.cat/">Tallers per la Llengua</a> han emès comunicats al respecte.Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-71632453997725263772010-11-22T09:57:00.004+01:002010-11-22T10:07:50.599+01:00La incidència de les entitats en vista a les eleccions del 28N: 3 exemples<p>Aquest post ha estat publicat a <a href="http://xarxanet.org/noticies/la-incidencia-politica-de-les-entitats-generacio-de-discurs-repercussio-mediatica-i-mobilit">xarxanet.org</a>.</p><p>La incidència política és un dels reptes que més s'assenyala quan es parla del sector associatiu. Es tracta en documents estratègics com el <a href="http://planacionalassociacionisme.voluntariat.org/">Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat</a> (PNAV), i en parlen opinadors de referència, com és el cas de Mònica Sabata en el seu article "<a href="http://bloc.xarxanet.org/2010/10/el-tercer-sector-i-la-incidencia.html">El Tercer Sector i la incidència política</a>".</p><p><strong>Una societat civil implicada, exigent amb les institucions públiques, preocupada per la transformació social, és clau a l'hora de construir un món millor. </strong>És el sector associatiu català actiu, exigent i transformador? Aprofitant la proximitat de les eleccions al parlament de Catalunya, que se celebraran el proper 28 de novembre, fem una breu anàlisi de la incidència política del sector associatiu català.</p><p>En concret hem escollit els millors exemples a l'hora de generar discurs, obtenir ressò mediàtic i mobilitzar a la població.</p><p><b><br /><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Un discurs sòlid sobre les polítiques socials:</span> </b></p><p><b></b><img alt="Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya" src="http://xarxanet.org/sites/default/files/imagecache/fotografia-noticia/taulanetitats-logo_1.jpg" /></p><p>La <a href="http://www.tercersector.cat/">Taula d'Entitats del Tercer Sector Social</a> és una de les organitzacions amb més accions dirigides a la incidència política. De fet, una de les dues missions fundacionals de l'organització està directament relacionada amb la incidència: "Incidir en les polítiques socials catalanes, amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones i aconseguir la seva plena inclusió social".</p><p>Durant els últims mesos <strong>La Taula ha estat capaç de generar</strong> <strong>un discurs sòlid sobre les polítiques socials que cal per a Catalunya.</strong> S'ha valorat l'acció de govern d'aquesta legislatura (veure<a href="http://xarxanet.org/projectes/noticies/la-taula-dentitats-del-tercer-sector-fa-publiques-les-seves-propostes-de-cara-la-"> Més i Millors Polítiques Socials</a>), s'han proposat polítiques perquè els diferents partits polítics les assumeixin en els programes electorals, i s'ha valorat la incorporació d'aquestes propostes (veure <a href="http://xarxanet.org/projectes/noticies/la-taula-dentitats-del-tercer-sector-fa-publiques-les-seves-propostes-de-cara-la-">Els partits polítics incorporen propostes de la Taula del Tercer Sector</a>).<br /><br /></p><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Un important ressò mediàtic</span>:</b><br /><p><strong><img alt="Ens agrada Badalona" src="http://xarxanet.org/sites/default/files/imagecache/fotografia-noticia/ensagradaBadalonacap.jpg" /></strong></p><p>SOS Racisme i Ens agrada Badalona han impulsat manifestos amb un important ressò mediàtic i <strong>han aconseguit posar en l'agenda mediàtica els discursos xenòfobs de determinades formacions polítiques</strong>.</p><p><a href="http://ensagradabadalona.blogspot.com/">Ens agrada Badalona</a> és plataforma constituïda amb l'objectiu de denunciar el discurs del Partit Popular(PP) sobre Badalona. La plataforma ciutadana lamenta que es vengui la imatge d'una "ciutat amb greus conflictes socials, amb enfrontaments racials als seus carrers i on els delinqüents hi actuen amb total impunitat". La <a href="http://ensagradabadalona.blogspot.com/">plataforma</a> està formada per personalitats badalonines com Pilar Rahola, Lídia Heredia, Enric Juliana, Tomàs Molina, i un llarg etcètera.</p><p><br /><a href="http://xarxanet.org/social/noticies/manifest-contra-laugment-del-racisme-i-la-xenofobia-en-la-politica-catalana">El Manifest contra l’augment del racisme i la xenofòbia</a>, impulsat per SOS Racisme, ha rebut el suport de més de 70 entitats. Aquest document també denuncia un "augment i una extensió preocupants del discurs racista i xenòfob” durant la precampanya catalana". Els impulsors del manifest van entregar el document a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.</p><br /><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Gran capacitat de mobilització:</span></b><br /><p><strong><img alt="Òmnium" src="http://xarxanet.org/sites/default/files/imagecache/fotografia-noticia/omnium.gif" /></strong></p><p>La sensibilització i la capacitat de mobilització són dos elements clau per a poder incidir políticament. El cas exemplar és el d'<a href="http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/">Òmnium Cultural</a>, que <strong>en un temps rècord va ser capaç d'organitzar <a href="http://xarxanet.org/noticies/la-societat-civil-protagonitza-la-manifestacio-contra-la-sentencia-del-tc">una manifestació</a> on va assistir 1 milió i mig de persones</strong> i que va comptar amb el suport de 1.700 associacions. Sota el lema "Som una nació, nosaltres decidim", la mobilització va significar una resposta rotunda de la societat catalana a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.<br /><br /><br /></p><p>Altres notícies relacionades amb la incidència política de les entitats:</p><ul><br /><li><a href="http://xarxanet.org/social/noticies/crida-als-partits-politics-perque-es-comprometin-amb-la-infancia">Crida als partits polítics perquè es comprometin amb la infància</a></li><br /><li><a href="http://xarxanet.org/noticies/campanya-fomentar-el-vots-dels-i-de-les-joves">Campanya per fomentar el vot dels i de les joves</a></li><br /></ul><p><br /></p>Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-72179650766179216542010-05-18T00:01:00.003+02:002013-09-23T13:48:36.500+02:00Els quatre ingredients clau per al fracàs de la consulta de la Diagonal<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawXjkVNIzqtTMhqeEeO-qEH6gCJr9ZIzpuK4qJ0IjowxAFiBSebctKr0_d0rNBmzVHxjkcLL3ru8KNgS31oF9jr8QOHNDkdxiVFyqtrvREHPJqBDPqj4HihOMOGuoY2KuCXeDPgw2hhdg/s1600/diagonal-hereu.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawXjkVNIzqtTMhqeEeO-qEH6gCJr9ZIzpuK4qJ0IjowxAFiBSebctKr0_d0rNBmzVHxjkcLL3ru8KNgS31oF9jr8QOHNDkdxiVFyqtrvREHPJqBDPqj4HihOMOGuoY2KuCXeDPgw2hhdg/s320/diagonal-hereu.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5472359887750166706" style="cursor: hand; cursor: pointer; float: left; height: 252px; margin: 0 10px 10px 0; width: 320px;" /></a><br />
<div>
L’any 2008 l’alcalde Hereu va llençar la proposta de reforma de la Diagonal. <b>Un projecte ambiciós que, de tirar endavant amb èxit, podia realçar el seu lideratge i assegurar el manteniment del PSC en el govern municipal durant la següent legislatura.</b><br />
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b></b><br />
<a name='more'></a><b><br /></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Per a poder tirar endavant aquesta proposta el govern municipal (format per PSC i ICV) necessitava suports externs. ERC va acabar donant suport al projecte l’any 2009 sota la condició que es celebrés un referèndum per a escollir el model de reforma de la Diagonal. CiU va acabar donant suport amb la condició d’incorporar una tercera opció que signifiqués no estar d’acord amb cap de les dues opcions presentades per l’ajuntament. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>El resultat del plat, un sofregit de reforma de la Diagonal amb trossos de participació, ha estat un àpat força indigest</b>. <a href="http://www.bcn.es/diagonal/index.html">La participació</a> s’ha quedat en un tímid 12,17% del cens, i l’opció guanyadora ha estat la C amb un aclaparador 79,84%. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però, quines han estat les errades clau? És la incorporació de la participació la que ha fet fracassar el projecte?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>1. Les opcions plantejades (A, B i C) i el debat generat no reflexaven diferents models de ciutat.</b></div>
<div>
La mobilitat d’una de les vies més importants de la ciutat és un tema complicat per portar a referèndum. Els elements que s’han de posar sobre la taula per poder prendre una decisió són molt complexos. Per poder plantejar un referèndum seriós sobre aquest tema calia un procés de debat llarg i profund. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Les diferents opcions a escollir haurien d’haver representat diferents models de ciutat. D’una banda una opció que –de manera continuista- seguís apostant pel transport privat (opció que no ha existit). I d’altra banda, una opció que signifiqués l’aposta per la reducció del transport privat, el foment del transport públic i l’obertura d’espai per als vianants (l’opció A i B). Model que s’hauria d’haver acompanyat de mesures de reforç del transport públic per pal·liar la reducció de la mobilitat amb vehicles privats.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquests dos models, a més a més, s’haurien d’haver posat a debat en l’agenda pública. Permetent que diferents partits polítics, representants, entitats i personalitats es posicionessin i argumentessin a favor d’un o altre model de ciutat. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>2. L’elecció del govern municipal es dividia en dos opcions mentre que la de l’oposició es concentrava en una. </b></div>
<div>
<b></b>El govern municipal ha seguit el principi de “divideix i venceràs”, però se l’ha aplicat en mode harakiri (és a dir, a sí mateix). És un error d’estratègia bàsic.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>3. Un referèndum <i>a soles</i> no és l'única manera d’incorporar la participació.</b></div>
<div>
<b></b>Malgrat es volgués incorporar la participació el govern municipal hauria d’haver sondejat altres opcions. Mètodes de participació directa que incorporessin diferents agents i ciutadans de Barcelona i les seves diferents perspectives. Un mètode que en primer moment anés dirigit a fer una diagnosi consensuada del problema que se suposa que té actualment la Diagonal. I que posteriorment hagués plantejat –també de manera participativa- la millor solució al problema (o les millors solucions). Organitzant, arribats a aquest punt sí, un referèndum perquè el conjunt de la ciutadania decidís quina era la millor de les opcions.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>4. Unes errades tècniques absolutament desafortunades</b></div>
<div>
Les errades tècniques han desvirtuat la consulta des del seu primer dia. La decisió tècnica de permetre el vot electrònic amb només les dades del DNI i la data de naixement han estat un gran error. Actualment existeix una gran facilitat per aconseguir aquestes dues dades de qualsevol ciutadà amb una mínima vida pública.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Podem concloure doncs que la incorporació de la participació, per sí sola, no ha estat la causant d’aquest fracàs. Les raons han estat múltiples i els errors han estat comesos i col·leccionats amb gran cura pel govern municipal. Ens trobem davant d’un gran exemple de com no s’ha de desenvolupar una política pública. </div>
<div>
<br /></div>
Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-39660349898401199852009-12-16T22:20:00.006+01:002013-09-23T13:50:45.075+02:00El resultat de les consultes per la independència: un flac favor als voluntaris i a l'esforç organitzatiuLes consultes populars per la independència que es van celebrar el passat diumenge 13 de desembre van significar un gran repte. La societat civil organitzada va convocar un referèndum alegal a 167 municipis de Catalunya, ciutats que en total aglutinen gairebé 700.000 persones.<br />
<br />
L'esforç organitzatiu que es va haver de desenvolupar va ser aclaparador. Sobretot si tenim en compte que<span style="font-weight: bold;"> els promotors es van proposar assolir els objectius propis d'una consulta organitzada des d'una estructura estatal, però sense cap recurs propi d'un estat.</span><br />
<br />
El repte d'oferir una consulta de màxima qualitat va portar a assolir uns nivells de democràcia, transparència i coordinació que en certs aspectes van quasi superar els d'una consulta legal. Penso aquí en l'opció que es va prendre de baixar l'edat de vot fins als 16 anys o obrir el referèndum a la població nouvinguda. També es pot parlar del desenvolupament d'un <a href="http://www.3cat24.cat/noticia/433425/ciencia/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs">software</a> que garantia el vot únic per persona, tot i no disposar del cens de població. O de la constitució d'un grup d'observadors internacionals per garantir el bon funcionament de la jornada electoral.<br />
<br />
<span style="font-weight: bold;">Un flac favor als voluntaris i l'esforç organitzatiu</span><br />
La jornada va ser doncs, una gran fita organitzativa, on <span style="font-weight: bold;">el paper de centenars de voluntaris va ser la peça clau per fer realitat el gran projecte.</span> Malgrat tots aquests esforços individuals i organitzatius, els titulars dels mitjans de comunicació han estat la divisió dels organitzadors i la baixa participació. Tot un projecte ben dissenyat, ben planificat i amb el suport de centenars d'individus compromesos ha quedat en entredit.<br />
<br />
La causa d'aquest desafortunat resultat ha estat principalment la divisió entre dues grans parts de l'organització de les consultes. La liderada per Alfons López Tena (<a href="http://www.osonadecideix.cat/">Osona decideix</a>) i la liderada per Carles Mora i Uriel Bertran (<a href="http://www.referendumindependencia.cat/">resta de Catalunya</a>). <span style="font-weight: bold;">Una divisió que ha portat a una pèssima gestió de la comunicació en el moment culminant de les consultes.</span><br />
<br />
Les rodes de premsa s'han fet per separat i els interlocutors han estat múltiples.<span style="font-weight: bold;"> Un dels consells bàsics en la gestió de la comunicació és el d'utilitzar un únic interlocutor, amb l'objectiu principal d'evitar discursos contradictoris i missatges no coherents. </span>En el cas de les consultes no només hi havia diferents interlocutors segons la part organitzadora. És que a més a més, cadascuna de les dues plataformes organitzadores ha utilitzat diversos interlocutors (tots ells enviant missatges contradictoris). Fins i tot han arribat a acusar-se entre ells!<br />
<br />
També cal parlar aquí del contingut informatiu que s'ha transmès a través de les rodes i comunicats de premsa. <span style="font-weight: bold;">Cal construir un missatge que ens ajudi a lligar tot allò que volem explicar. Un missatge que doni sentit a tot el que ha passat i que sigui fàcil d'adoptar pels mitjans de comunicació.</span> Una roda de premsa no pot donar dades sense més. Cal posar sobre la taula que la participació ha estat més baixa que l'esperada inicialment. Però cal construir un missatge que interpreti aquesta dada! Explicar que assolir aquesta participació ha estat un repte, i que l'afluència de ciutadans ha anat en augment a mesura que els municipis eren més petits (on és més fàcil organitzar-se).<br />
<br />
El que per sobre de tot no es pot permetre és que les batalles internes arribin a camp enemic. La comunicació que es llença cap a l'exterior ha d'estar molt ben preparada. Si cal, integrant i agregant visions d'ambdues parts (que no tenen perquè ser compartides). Però pactant un únic missatge amb un únic interlocutor. Esperem que aquests errors serveixin d'exemple per a les properes consultes del febrer i març.Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-78640851545233521682009-11-19T00:10:00.002+01:002013-09-24T18:43:57.523+02:00L'estratègia comunicativa d'Obama i KennedyDes de que Obama va iniciar la seva carrera cap a la Casa Blanca els mitjans de comunicació han parlat de les similituds existents entre l'actual president nordamericà i Kennedy.<br />
<br />
Les similtuts de vegades han estat molt ben trobades. És el cas, per exemple, del <span style="font-weight: bold;">context polític internacional que s'han trobat els dos presidents. </span>Obama ha arribat a la presidència amb els problemes de l'Irak i l'Afganistan. Dues guerres dutes a terme per l'anterior president, George W. Bush, i que s'han tancat en fals. Kennedy va entrar al despatx Oval amb més de 15.000 militars d'Estats Units al Sud del Vietnam. Un conflicte mal tancat pel seu predecessor, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dwight_David_Eisenhower">Eisenhower</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKytAQybBRI2HFFJGgEotLytAE9mB6szo7YBEvkvPJ-XIMGyEOHkgJuBx3VGcb8ZLJE8ZW0vGCnqVObOynGNRXylCVxvpQ0_kXIR_7q5GmXns-dmFgHlvYvaxsnj_zJFt1qCYjrallyLcA/s1600/porxo_kennedy_obama.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKytAQybBRI2HFFJGgEotLytAE9mB6szo7YBEvkvPJ-XIMGyEOHkgJuBx3VGcb8ZLJE8ZW0vGCnqVObOynGNRXylCVxvpQ0_kXIR_7q5GmXns-dmFgHlvYvaxsnj_zJFt1qCYjrallyLcA/s400/porxo_kennedy_obama.gif" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405577306831042386" style="float: left; height: 159px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 433px;" /></a></div>
<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
<a name='more'></a><br /><br />
<br />
Entrant en el terreny de la comunicació podem trobar altres similituds molt originals. <span style="font-weight: bold;">Més enllà de la gran oratòria dels dos líders, també cal destacar que tant l'un com l'altre s'han caracteritzat per la innovació en l'ús dels canals de comunicació.</span> Kennedy va apostar fort per una campanya electoral a través de la televisió, un mitjà de comunicació que fins llavors no s'havia explotat en el terreny polític. Actualment podem destacar la forta aposta de la campanya de Barack Obama per un emergent canal de comunicació fins ara no exprimit per la comunicació política: Internet i les xarxes socials.<br />
<br />
Tot i això,<span style="font-weight: bold;"> la similitud més espectacular la podem trobar en l'estratègia comunicativa del candidat. Un candidat que va més enllà de les qualitats polítiques</span>, que tira endavant una família feliç i ben avinguda, que fa tasques del dia a dia, que gaudeix de la seva família. Alguns parlen d'<span style="font-weight: bold;">humanització</span> i aproximació del candidat al poble. Altres destaquen el <span style="font-weight: bold;">misticisme</span> del que s'ha volgut recobrir la figura dels presidents. En tot cas, sembla que el gabinet de comunicació de Barack Obama realment ha estudiat en profunditat la figura de Kennedy. Les imatges parlen per si mateixes.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3EUm0-HC-8uM0nioi34JX2_u8JsITwUoSt1MJt1-pf_TQteHK14J4sE126Z7x_eanstV-Vc3NjWd3twtTxvmFSxkwY2uZva528b22BrBacrBRUCXL5QoCwGOYpU1ScQVfYg3fgJn1D7l3/s1600/jardi_obama_kennedy.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3EUm0-HC-8uM0nioi34JX2_u8JsITwUoSt1MJt1-pf_TQteHK14J4sE126Z7x_eanstV-Vc3NjWd3twtTxvmFSxkwY2uZva528b22BrBacrBRUCXL5QoCwGOYpU1ScQVfYg3fgJn1D7l3/s400/jardi_obama_kennedy.gif" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405577490292697122" style="cursor: pointer; float: left; height: 158px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 432px;" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhemmxPZRgzRr9b0MG9WKQOnS5IzXulJ5PYn8_VPLsA5Aj3eBVCMdIPXn4Ll0pMEEyjuVDfjZOcKCT8SJflEnE12U1B4oGBKyoK-BsrjbU_J1m0-Zh5XnbKr26-zyl4hMTQ8uHswIIdYOzd/s1600/gossos_obama_kennedy.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhemmxPZRgzRr9b0MG9WKQOnS5IzXulJ5PYn8_VPLsA5Aj3eBVCMdIPXn4Ll0pMEEyjuVDfjZOcKCT8SJflEnE12U1B4oGBKyoK-BsrjbU_J1m0-Zh5XnbKr26-zyl4hMTQ8uHswIIdYOzd/s400/gossos_obama_kennedy.gif" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5405577592714285778" style="cursor: pointer; float: left; height: 157px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 431px;" /></a>Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5168503527775718868.post-52887133032552386492009-10-28T22:30:00.007+01:002009-10-28T22:51:43.274+01:00Sobre la corrupció<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOPpN1moOuea3zDjkRg7bx2g0V-3oDLZkzq90vRo4HbR7_BwqyJdaBOWpZXbLtVY-LD0K49NgcMfDvINMLtDjcty-qSJ_k7txTtka1r19P7b4sYw5aPKDzfa3PVDA8DXwqbgooJZAQF6JC/s1600-h/corrupcion.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 248px; height: 233px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOPpN1moOuea3zDjkRg7bx2g0V-3oDLZkzq90vRo4HbR7_BwqyJdaBOWpZXbLtVY-LD0K49NgcMfDvINMLtDjcty-qSJ_k7txTtka1r19P7b4sYw5aPKDzfa3PVDA8DXwqbgooJZAQF6JC/s400/corrupcion.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397768619027204194" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-weight: bold;">“els homes obliden més aviat la mort del seu pare que la pèrdua de patrimoni”</span><br /></div><div style="text-align: right;">- Maquiavel -<br /></div><br />Aquest any 2009 ens està deixant un gran assortiment de casos de corrupció arreu de l'estat, esdeveniments que ara també estan arribant fins a Catalunya. Alguns ho anomenen la fi de l'Oasi català. Aquests tipus de fets s’han pogut veure en l'àmbit polític, com és el cas“Pretòria”, que afecta a Bartomeu Muñoz -alcalde de Santa Coloma de Gramenet- i Macià Alavedra i Lluís Prenafeta -ex alts càrrecs de la Generalitat en temps de Convergència -.<br /><br />Però la corrupció també s’està deixant veure en l'àmbit de les organitzacions civils sense ànim de lucre, com és el cas “Palau de la Música – Millet”. Per acabar, no podem oblidar els casos de corrupció que es donen en l'àmbit empresarial. L'últim cas, la trama que està jutjant presumptes <a href="http://paper.avui.cat/article/economia/175043/acusats/han/dacudir/tot/judici/dhisenda.html">casos de frau fiscal</a> per part d'un bon grapat d'empresaris catalans, entre els quals Núñez i Navarro. <span style="font-weight: bold;">Aquests casos de corrupció en l'àmbit de l'empresa privada no són tant difosos pels mitjans de comunicació i curiosament són poc castigats per part de l'opinió pública. Però existeixen i són igual de greus que tota la resta. </span><br /><br />Els últims mesos doncs, ens deixen un exemple del que és la corrupció avui en dia: les conseqüències d'unes actituds pèssimes. <span style="font-weight: bold;">Unes actituds de gent de baixa moral, que podem trobar en tots els àmbits de la nostra societat: en l'administració pública, en l'empresa privada i en l'àmbit civil no lucratiu. Ningú se’n salva. </span><br /><br />I és que ja ho deia Maquiavel, que més val tenir en compte la naturalesa de l'home per no prendre mal. Aquest consell cal prendre'l amb més força que mai en el context actual. Un context en que els valors de construcció i lluita col•lectiva es desinflen, i els valors i les actituds individualistes van clarament en augment.<br /><br />Més val que ens deixem de lamentar i comencem a treballar en la creació de més institucions i estructures que ajudin a lluitar contra la corrupció. <span style="font-weight: bold;">En dotar-nos de les lleis necessàries per a garantir el dret a la informació i la transparència del ciutadà.</span> Catalunya, malgrat ja està dotada de més institucions anticorrupció que la resta de l'Estat, precisa encara un aprofundiment en el dret a la informació i la transparència envers el ciutadà. Un tema en que molts altres països europeus han treballat des de fa temps, amb uns bons resultats. Recomano en aquest cas la lectura d’un article de José Luis Piñar (<a href="http://www.feedly.com/home#subscription/feed/http://blogs.publico.es/dominiopublico/feed/[p.0">Por una Ley de Transparència</a>), en què proposa la creació d’una llei de transparència que obligui a tots els ens recolzats amb fons públics a ser transparents amb els documents i informació oficial que generen.<br /><br />I sobretot: no ens deixem emportar per l'esperit de desafecció política. No deixem d'organitzar-nos i de comprometer-nos col•lectivament. <span style="font-weight: bold;">Aquestes actituds individualistes són el més gran favor que podem fer a aquells que volen enriquir-se a costa del col•lectiu.</span> Si la gent no es preocupa per la comunitat, si la gent no es compromet en els problemes de tothom, els corruptes tenen la via lliure. Deixem-nos de lamentar, i treballem per construir un país millor.<br /><p></p>Joan Cuevashttp://www.blogger.com/profile/06529960102734336280noreply@blogger.com3