15 d’abr. 2013

L'externalització de serveis socials i comunitaris a través del Tercer Sector a Catalunya

A continuació us deixo la tesina que vaig realitzar en acabar el Màster en Polítiques Públiques i Socials. El treball, realitzat amb el suport de Carles Ramió com a Tutor de la tesina, analitza com la Generalitat de Catalunya externalitza serveis socials i comunitaris a través d'entitats de l'anomenat Tercer Sector.

L'anàlisi té en compte les motivacions que porten l'administració a promocionar i externalitzar cap al Tercer Sector, les raons que els directius públics addueixen al fet d'externalitzar cap a aquest sector i la manera amb que es gestionen.

Algunes cites de les conclusions de la mateixa tesina:





- Només entre els anys 2002 i 2006 la contractació de serveis socials a entitats del tercer sector per part de la Generalitat de Catalunya ha mostrat un increment del 129%.
- L’externalització d’un servei és una decisió estratègica que ha de ser motivada per la manca d’especialització de l’administració en aquell àmbit, pels guanys que suposa en l’eficiència (reducció de costos), o per la millora que pugui implicar en l’eficàcia (augment de la qualitat).
- L’administració sovint acaba externalitzant a causa de les limitacions en la gestió dels recursos humans, de les rigideses pressupostàries, i de la lentitud de l’administració a l’hora d’adaptar-se a necessitats puntuals.
- Una motivació que també apareix a l’hora d’externalitzar cap al tercer sector, és la de promocionar un sector que genera un efecte social positiu.
- Aquesta motivació perd tota la seva força si l’externalització no es fa amb una bona planificació, seguiment i avaluació. El que és preocupant és que de vegades es pot esgrimir aquest efecte social positiu com a justificació per a no haver d’avaluar el servei externalitzat.
- Les eines d’avaluació que es descriuen a les entrevistes solen ser molt rudimentàries, i els sistemes de recollida d’informació són poc sistematitzats i basats en dades poc contrastables.
- S’ha detectat que l’administració pública sembla estar reproduint l’estructura d’incentius del personal públic a l’hora de relacionar-se amb les entitats del tercer sector. (...) És a dir, tracta de la mateixa manera les entitats que estan gestionant el servei de manera eficient i amb alts nivells de qualitat, que a les entitats que ni tan sols estan complint uns mínims exigibles.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada