LEONES POR CORDEROS

"Hi ha molta gent al món que dia rere dia segueix lluitant per a millorar les coses"

Aquesta és una de les frases que Robert Redford etziba a un estudiant, en el seu paper de professor d'universitat de ciències polítiques. I es que la pel·licula no és una crítica al govern republicà de George W Bush, sinó que constitueix tota una crítica a la cultura política dels Estats Units: als valors, costums i ambicions imperants de Nord-Amèrica.

L'ambició personal, l'individualisme, la manca de preocupació per allò comú, o la solidaritat, no són exclusius del món de la política. Els diferents personatges que trobem en el film: Una periodista, un senador, o un estudiant, exemplifíquen la forta presència d'aquests valors, que mica en mica han constituït la manera de funcionar del dia a dia de la societat.

Els periodistes, encara que progressistes, només busquen obtenir bones audiències i majors beneficis, i s'han oblidat de donar informació de qualitat. Els polítcs estàn molt preparats per a pujar esglaons de poder i guanyar les eleccions: però estàn molt poc preparats per a governar. I els joves estan tan obsessionats per triomfar a tota costa, i guanyar molts i molts diners, que volen triomfar pel camí mes curt. Tots ells amb una mínima preocupació o influència per allò comú, pel camí que va prenent la societat.

La pel·lícula doncs, constitueix una crítica a la concepció americana de l'individu. Una concepció mercantilitzada de l'individu, que calcula els seus moviments en funció de l'interés únicament individual. Una concepció que per cert, cada cop és més present a casa nostra.