Els
joves, les seves conductes i els seus problemes solen ser motiu de converses i
discussions. Molt sovint apel·lant a tòpics i sense tenir dades sobre la taula.
I doncs, què ens diuen les dades?
A
Catalunya, el pes relatiu dels joves s’ha reduït en els últims 15 anys. L’any
2000 les persones d’entre 15 i 29 anys representaven el 22,5% de la població.
Actualment només representen el 15,3%. Una població cada vegada més envellida i
amb menys joves. Malgrat aquesta reducció, es tracta de la generació més
formada. Mentre el 2001 el 12,8% de la població catalana tenia estudis
universitaris, l’any
2011 aquesta dada es va incrementar fins a un 20,3%. Tot i aquesta millora, cal
remarcar que la taxa d’abandonament escolar a Catalunya és de les més altes
d’Europa. Mentre el 2013 se situava en un 24,2%, la mitjana de la UE-27 és de
l’11,9%.
Malgrat
ser la generació més formada, es tracta d’una joventut caracteritzada per la
precarietat laboral.
Les persones d’entre 16 i 29 anys mostren una taxa d’atur del 33,4% front al
17,4% dels més grans de 29 anys. El 40,5% dels joves treballant tenen contracte
temporal, front al 14,3% dels més grans de 29 anys.
I
les conductes de risc? Malgrat pugui semblar el contrari, la majoria de
conductes de risc es mantenen o es redueixen. El consum de drogues s’ha reduït
del 36,4% l’any 2003 al 24,4% el 2011. I el consum de risc d’alcohol s’ha
reduït del 12,7% el 2003 al 3,4% el 2011. Sí que cal apuntar un repunt en les
conductes masclistes i en la violència masclista dels joves.
La
finalitat de les polítiques públiques
Quina
ha de ser la orientació de les polítiques públiques per a la infància,
l’adolescència i la joventut? Caldria garantir que en la transició de l’infant
cap a la vida adulta els condicionants culturals, econòmics i socials no siguin
els que marquin el futur de la persona. La transició s’hauria de produir de tal
manera que els factors d’origen afectin el mínim possible. Per exemple:
imaginem un infant que neix en un barri desfavorit, amb uns pares sense estudis
i sense una feina fixa, i que a més a més no es preocupen gaire del fill. I ara
imaginem un altre infant que viu en un barri socioeconòmicament pròsper, en el
sí d’una família amb bons ingressos, uns pares amb estudis, bones feines, i que es preocupen per ell. Les polítiques
públiques haurien d’intentar que les possibilitats de que tots dos infants
tinguin una vida adulta pròspera i feliç siguin el més similars possibles.
Actualment estem lluny d’aconseguir aquesta fita.
Actualment
les situacions de risc concentren molt més entre els infants, adolescents i
joves que entre el conjunt de la població. L’any 2008 la taxa de risc de
pobresa entre els menors de 16 anys era del 17,6%. L’any 2014 la xifra es va
incrementar fins al 28,8%. Hi ha molts factors que cal abordar per a resoldre
el repte que tenim endavant.
Atacar
els factors que generen desigualtats
Per
poder avançar en el repte que tenim davant nostre no només calen més recursos.
Cal ser molt encertat en el disseny i planificació de les polítiques. Què diu
l’evidència científica? Segons múltiples estudis realitzats en països
desenvolupats, 4 grans factors són els que porten infants i joves a un futur de
pobresa. La manca d’una xarxa de recolzament emocional i social, la no
disposició d’un recolzament material suficient (recursos econòmics), la baixa capacitació
cognitiva dels pares, i una taxa de risc de pobresa alta. Les polítiques
públiques d’infància i adolescència han d’abordar aquests 4 factors que porten
als nostres infants a una vida adulta d’exclusió social.
Millorar
l’èxit educatiu, i per tant reduir l’abandonament escolar, ha de ser
l’indicador clau a batre en els propers anys. I cal fer-ho amb programes que
aportin referents positius als infants, així com suport i capacitació
emocional. També calen programes de capacitació per a pares i mares, així com
serveis terapèutics per als familiars d’adolescents amb problemes conductuals.
De la mateixa manera, cal millorar les prestacions dirigides a garantir una
equitat d’oportunitats en el conjunt de famílies. Són alguns dels exemples de
polítiques ens han de permetre fer un salt endavant com a ciutat i com a país.
I s’ha de fer de manera consensuada i compartida amb la societat civil, altres
administracions i el tercer sector.
Des
del govern municipal s’està treballant per una intervenció coordinada i
continuada des dels 0 fins als 18 anys. No només ho hem de fer per aquests
infants i el seu futur. També ho hem de fer pel conjunt de la societat. Una
societat més ben educada, més igualitària i amb menys pobresa és una societat
més pròspera, amb més qualitat de vida, i més preparada per a tots els
obstacles que puguin aparèixer en el futur.
Voleu saber-ne més? Podeu consultar l'article complet clicant aquí.