El resultat de les consultes per la independència: un flac favor als voluntaris i a l'esforç organitzatiu

Les consultes populars per la independència que es van celebrar el passat diumenge 13 de desembre van significar un gran repte. La societat civil organitzada va convocar un referèndum alegal a 167 municipis de Catalunya, ciutats que en total aglutinen gairebé 700.000 persones.

L'esforç organitzatiu que es va haver de desenvolupar va ser aclaparador. Sobretot si tenim en compte que els promotors es van proposar assolir els objectius propis d'una consulta organitzada des d'una estructura estatal, però sense cap recurs propi d'un estat.

El repte d'oferir una consulta de màxima qualitat va portar a assolir uns nivells de democràcia, transparència i coordinació que en certs aspectes van quasi superar els d'una consulta legal. Penso aquí en l'opció que es va prendre de baixar l'edat de vot fins als 16 anys o obrir el referèndum a la població nouvinguda. També es pot parlar del desenvolupament d'un software que garantia el vot únic per persona, tot i no disposar del cens de població. O de la constitució d'un grup d'observadors internacionals per garantir el bon funcionament de la jornada electoral.

Un flac favor als voluntaris i l'esforç organitzatiu
La jornada va ser doncs, una gran fita organitzativa, on el paper de centenars de voluntaris va ser la peça clau per fer realitat el gran projecte. Malgrat tots aquests esforços individuals i organitzatius, els titulars dels mitjans de comunicació han estat la divisió dels organitzadors i la baixa participació. Tot un projecte ben dissenyat, ben planificat i amb el suport de centenars d'individus compromesos ha quedat en entredit.

La causa d'aquest desafortunat resultat ha estat principalment la divisió entre dues grans parts de l'organització de les consultes. La liderada per Alfons López Tena (Osona decideix) i la liderada per Carles Mora i Uriel Bertran (resta de Catalunya). Una divisió que ha portat a una pèssima gestió de la comunicació en el moment culminant de les consultes.

Les rodes de premsa s'han fet per separat i els interlocutors han estat múltiples. Un dels consells bàsics en la gestió de la comunicació és el d'utilitzar un únic interlocutor, amb l'objectiu principal d'evitar discursos contradictoris i missatges no coherents. En el cas de les consultes no només hi havia diferents interlocutors segons la part organitzadora. És que a més a més, cadascuna de les dues plataformes organitzadores ha utilitzat diversos interlocutors (tots ells enviant missatges contradictoris). Fins i tot han arribat a acusar-se entre ells!

També cal parlar aquí del contingut informatiu que s'ha transmès a través de les rodes i comunicats de premsa. Cal construir un missatge que ens ajudi a lligar tot allò que volem explicar. Un missatge que doni sentit a tot el que ha passat i que sigui fàcil d'adoptar pels mitjans de comunicació. Una roda de premsa no pot donar dades sense més. Cal posar sobre la taula que la participació ha estat més baixa que l'esperada inicialment. Però cal construir un missatge que interpreti aquesta dada! Explicar que assolir aquesta participació ha estat un repte, i que l'afluència de ciutadans ha anat en augment a mesura que els municipis eren més petits (on és més fàcil organitzar-se).

El que per sobre de tot no es pot permetre és que les batalles internes arribin a camp enemic. La comunicació que es llença cap a l'exterior ha d'estar molt ben preparada. Si cal, integrant i agregant visions d'ambdues parts (que no tenen perquè ser compartides). Però pactant un únic missatge amb un únic interlocutor. Esperem que aquests errors serveixin d'exemple per a les properes consultes del febrer i març.

L'estratègia comunicativa d'Obama i Kennedy

Des de que Obama va iniciar la seva carrera cap a la Casa Blanca els mitjans de comunicació han parlat de les similituds existents entre l'actual president nordamericà i Kennedy.

Les similtuts de vegades han estat molt ben trobades. És el cas, per exemple, del context polític internacional que s'han trobat els dos presidents. Obama ha arribat a la presidència amb els problemes de l'Irak i l'Afganistan. Dues guerres dutes a terme per l'anterior president, George W. Bush, i que s'han tancat en fals. Kennedy va entrar al despatx Oval amb més de 15.000 militars d'Estats Units al Sud del Vietnam. Un conflicte mal tancat pel seu predecessor, Eisenhower.

Els consensos al parlament europeu: PPE-PSE i ALDE

Al Parlament Europeu podem trobar un total de 7 grans formacions polítiques. Hi són presents sigles com PPE, PSE, ALDE, UEN, VERDS-ALE, NGL, i IND. Des de Catalunya podem votar 4 d'aquestes formacions, tot i que de manera indirecta, ja que votem llistes electorals amb sigles de partits polítics locals.



PSE: Partit Socialista Europeu, del que forma part el PSOE.
PPE: Partit Popular Europeu, del que forma part el PP.
ALDE: Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus, del que forma part CiU.
VERDS-ALE: Aliança Lliure Europea- Els Verds: Del que formen part Esquerra i ICV, malgrat a l'Estat espanyol s'hi presentin en llistes separades.

El gran nombre de coalicions fa que el consens sigui un recurs imprescindible a l'hora de generar legislació europea. No obstant, cal destacar l'alt grau de coincidència que s'ha donat en aquesta última legislatura entre el Partit Socialista Europeu, l'ALDE (grup on hi trobem CIU) i el Partit Popular Europeu.

Les coincidències en les votacions són notables:

PPE-ALDE: han coincidit en un 77,13% de les votacions
PPE-PSE: han coincidit en un 69,7% de les votacions

*Dades de votewatch.eu

En concret, faré esment d'alguns dels pactes més sonats durant els últims anys:

- Presidència del Parlament Europeu: L'òrgan de govern del Parlament va ser pactat entre el PPE i el PSE. Durant l'última legislatura han estat presidents Josep Borrell (PSE) i Hans-Gert Pöttering (PPE)

- Directiva Bolkestein: Directiva que pretenia obrir el mercat europeu a mesures fortament liberals. Entre les propostes, s'hi podien trobar de tant polèmiques com la que volia permetre que les empreses d'un determinat país de la unió s'implantessin en un altre mantenint les condicions laborals del país d'origen. Evidentment els països més interessats eren els que tenien pitjors condicions. Hi donaven suport el PPE, PSE i ALDE, malgrat l'acció de grups de pressió i sindicats va fer canviar d'opinió amplis sectors d'aquests partits.

- Directiva d'ampliació de la jornada laboral: Malgrat la majoria d'eurodiputats de l'Estat espanyol s'hi van oposar, la directiva que preveia elevar el nombre d'hores de treball de 48 a 65 va sorgir dels Laboristes Britànics, dins del Partit Socialista Europeu.

Aquestes coincidències sobten amb l'estratègia electoral que aquests partits mantenen. Sobretot en el cas del Partit dels Socialistes, que ha basat la seva campanya comunicativa en mostrar el rostre de principals líders de partits que integren el Partit Popular Europeu.