5 de juny 2009

Els consensos al parlament europeu: PPE-PSE i ALDE

Al Parlament Europeu podem trobar un total de 7 grans formacions polítiques. Hi són presents sigles com PPE, PSE, ALDE, UEN, VERDS-ALE, NGL, i IND. Des de Catalunya podem votar 4 d'aquestes formacions, tot i que de manera indirecta, ja que votem llistes electorals amb sigles de partits polítics locals.



PSE:
Partit Socialista Europeu, del que forma part el PSOE.
PPE: Partit Popular Europeu, del que forma part el PP.
ALDE: Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus, del que forma part CiU.
VERDS-ALE: Aliança Lliure Europea- Els Verds: Del que formen part Esquerra i ICV, malgrat a l'Estat espanyol s'hi presentin en llistes separades.

El gran nombre de coalicions fa que el consens sigui un recurs imprescindible a l'hora de generar legislació europea. No obstant, cal destacar l'alt grau de coincidència que s'ha donat en aquesta última legislatura entre el Partit Socialista Europeu, l'ALDE (grup on hi trobem CIU) i el Partit Popular Europeu.

Les coincidències en les votacions són notables:

PPE-ALDE: han coincidit en un 77,13% de les votacions
PPE-PSE: han coincidit en un 69,7% de les votacions

*Dades de votewatch.eu

En concret, faré esment d'alguns dels pactes més sonats durant els últims anys:

- Presidència del Parlament Europeu: L'òrgan de govern del Parlament va ser pactat entre el PPE i el PSE. Durant l'última legislatura han estat presidents Josep Borrell (PSE) i Hans-Gert Pöttering (PPE)

- Directiva Bolkestein: Directiva que pretenia obrir el mercat europeu a mesures fortament liberals. Entre les propostes, s'hi podien trobar de tant polèmiques com la que volia permetre que les empreses d'un determinat país de la unió s'implantessin en un altre mantenint les condicions laborals del país d'origen. Evidentment els països més interessats eren els que tenien pitjors condicions. Hi donaven suport el PPE, PSE i ALDE, malgrat l'acció de grups de pressió i sindicats va fer canviar d'opinió amplis sectors d'aquests partits.

- Directiva d'ampliació de la jornada laboral: Malgrat la majoria d'eurodiputats de l'Estat espanyol s'hi van oposar, la directiva que preveia elevar el nombre d'hores de treball de 48 a 65 va sorgir dels Laboristes Britànics, dins del Partit Socialista Europeu.

Aquestes coincidències sobten amb l'estratègia electoral que aquests partits mantenen. Sobretot en el cas del Partit dels Socialistes, que ha basat la seva campanya comunicativa en mostrar el rostre de principals líders de partits que integren el Partit Popular Europeu.

2 comentaris:

  1. Cas que entrés algun partit que ara no té representació, per exemple Iniciativa Internacionalista, suposo que podria anar per lliure, adherir-se a alguna coalició existent o formar-ne una altra, oi?

    ResponElimina
  2. Hola Joan,

    Com bé dius, si un diputat d'una nova formació surt elegit europarlamentari, pot adscriure's a un dels grups polítics que ja existeixen, o bé anar per lliure.

    També podria constituir un nou grup polític. Però per a fer això necessitaria un mínim de 20 parlamentaris que integressin el grup, fet bastant complicat en el cas d'un partit del caràcter d'Iniciativa Internacionalista.

    Si mirem els precedents, podem fixar-nos en el cas de Koldo Gorostiaga, qui va ser eurodiputat de batasuna. En aquest cas, no va afegir-se a cap grup polític ni en va crear cap. És a dir, va ser un eurodiputat no adscrit a cap dels grups polítics.

    ResponElimina

Transformar des de la política

El 18 de març surt a la venda el llibre en el que he estat treballant els últims 8 mesos: Transformar des de la política. En aque...