Imatge de sandeepachetan.com travel photography a flickr. |
Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.
Desparasitar als nens per aconseguir que vagin a l’escola?
L’avaluació de l’impacte va desvetllar que les intervencions més òbvies no eren les més efectives: La millor manera de reduir l’absentisme era desparasitar als infants! Gràcies a repetits estudis d’impacte (Bobonis, Miguel, Sharma; 2008) es va esbrinar que desparasitant els infants s’aconseguia guanyar de mitjana 1 any educatiu per nen! La resta d’alternatives oferien un impacte molt més reduït. El gran problema era que els nens estaven cansats degut a la desnutrició i això els feia no anar a escola.
El valor d’avaluar l’impacte
Avaluar l’impacte està de moda: està en boca de responsables d’entitats, dels finançadors i dels donants. Més enllà d’aquestes demandes però, l’avaluació és útil, fet que queda exemplificat en l’avaluació realitzada a la Índia: calia una reorientació estratègica clau, sense la qual no s’hagués obtingut una millora tant significativa.
La importància de clarificar la utilitat de l’avaluació per a què sigui útil
Per a què volem avaluar? Ho volem fer per clarificar el sentit de la nostra intervenció? Ho volem fer per millorar l’estratègia i la gestió? O simplement ho volem fer per rendir comptes als nostres finançadors? És molt important clarificar quina de les 3 funcions és prioritària per a la nostra entitat abans de decidir-se per un model o altre d’avaluació.
L’avaluació per a clarificar el sentit de la nostra intervenció (model 1)
El primer model fa referència a l’anomenat Impact Measurement. Es tracta d’un model amb una llarga trajectòria en el món de la cooperació al desenvolupament. Aquest tipus d’avaluacions es focalitzen a respondre una pregunta molt senzilla: El nostre tipus intervenció aconsegueix resoldre el problema que volem resoldre? L’exemple més clar és el referent als infants de la índia. El punt feble d’aquest model és que entra poc a valorar com estem processant i desenvolupant la intervenció. Sabem que va bé o no, però no sabem el per què.
L’avaluació per a millorar l’estratègia i la gestió (model 2)
Un segon model d’avaluació de l’impacte intenta mesurar els efectes que la nostra intervenció genera en el destinatari final, un model que neix sobretot lligat a grans entitats no lucratives a Estats Units. En base a aquest efecte, s’intenta veure quins són els factors, condicionants i accions que fan que aquests efectes s’incrementin o disminueixin. Aquest model anomenat Outcome Measurement o Actionable Measurement (Ebrahim, Rangan; 2010) no és tant rigorós científicament com l’anterior. No obstant està molt connectat amb la utilitat pràctica, fet que permet disposar d’indicadors clau que permeten no només conèixer si estem causant impacte o no, sinó també prendre decisions per millorar-lo.
L’avaluació per rendir comptes (Model 3)
La metodologia més coneguda d’aquest tipus d’avaluació és l’anomenat SROI (Retorn Social de la Inversió en anglès). Es tracta de monetaritzar quin valor s’està aportant a la societat en base a cada unitat invertida. El resultat sol ser que per cada euro invertit hi ha un retorn social d’una determinada quantitat. Es tracta d’una metodologia que va nàixer lligada a grans fundacions dels Estats Units i que ha sigut discutida en algunes ocasions des del món acadèmic (Ebrahim, Rangan; 2010).
Per quin model apostar?
Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per promoure la cultura de l’avaluació tant a nivell intern com al conjunt del Tercer Sector. Davant del panorama actual, i amb una important experiència en aquest terreny, hem decidit apostar per una avaluació de l’impacte útil per a millorar l’estratègia i la gestió. Una avaluació que a nivell de costos sigui acceptable en un context econòmic difícil, que aporti utilitat per millorar la nostra intervenció, i que sigui escalable, és a dir, que es pugui començar des de petit per anar avançant cap a gran. Amb aquesta orientació s’està treballant en el desenvolupament d’una eina web que permeti a les organitzacions que, de manera senzilla, s’iniciïn en el món de l’avaluació de l’impacte.
Per saber-ne més:
- The Limits of Nonprofit Impact: A Contingency Framework for Measuring Social Performance (Ebrahim, Rangam; Harvard University; 2010)
- Guide to Actionable Measurement (Bill & Melinda Gates Foundation; 2010)
- Giving schoolchildren a chance (Bossuroy, Delavallade; 2008)
- Theory of change (NPC, 2012)
- Avaluació de l’impacte: el repte - Diapositives (Fundació Pere Tarrés, 2014)
Article publicat originalment al bloc de la Fundació Pere Tarrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada