19 de nov. 2009

L'estratègia comunicativa d'Obama i Kennedy

Des de que Obama va iniciar la seva carrera cap a la Casa Blanca els mitjans de comunicació han parlat de les similituds existents entre l'actual president nordamericà i Kennedy.

Les similtuts de vegades han estat molt ben trobades. És el cas, per exemple, del context polític internacional que s'han trobat els dos presidents. Obama ha arribat a la presidència amb els problemes de l'Irak i l'Afganistan. Dues guerres dutes a terme per l'anterior president, George W. Bush, i que s'han tancat en fals. Kennedy va entrar al despatx Oval amb més de 15.000 militars d'Estats Units al Sud del Vietnam. Un conflicte mal tancat pel seu predecessor, Eisenhower.













Entrant en el terreny de la comunicació podem trobar altres similituds molt originals. Més enllà de la gran oratòria dels dos líders, també cal destacar que tant l'un com l'altre s'han caracteritzat per la innovació en l'ús dels canals de comunicació. Kennedy va apostar fort per una campanya electoral a través de la televisió, un mitjà de comunicació que fins llavors no s'havia explotat en el terreny polític. Actualment podem destacar la forta aposta de la campanya de Barack Obama per un emergent canal de comunicació fins ara no exprimit per la comunicació política: Internet i les xarxes socials.

Tot i això, la similitud més espectacular la podem trobar en l'estratègia comunicativa del candidat. Un candidat que va més enllà de les qualitats polítiques, que tira endavant una família feliç i ben avinguda, que fa tasques del dia a dia, que gaudeix de la seva família. Alguns parlen d'humanització i aproximació del candidat al poble. Altres destaquen el misticisme del que s'ha volgut recobrir la figura dels presidents. En tot cas, sembla que el gabinet de comunicació de Barack Obama realment ha estudiat en profunditat la figura de Kennedy. Les imatges parlen per si mateixes.

1 comentari:

  1. Obama té un altre model que també segueix: el president Bartlet, de "El ala oeste de la Casa Blanca": primer ell mateix sembla en Matthew Santos (el successor de Bartlett) en aspecte físic com la en trajectòria política (i en l'adversari polític, que també era una persona d'avançada edat, com McCain); el nomenament d'una dona llatinoamericana com a jutgessa del Tribunal Suprem (Bartlett nomena a un home llatinoamericà); un premi Nobel (Bartlet té el d'Economia); algunes coses de les que fa i diu el personatge de Josh Lyman sembla ser que estan inspirades en la persona del cap de gabinet d'Obama, Rahm Emanuel...

    ResponElimina

Transformar des de la política

El 18 de març surt a la venda el llibre en el que he estat treballant els últims 8 mesos: Transformar des de la política. En aque...