31 ag. 2016

Infància, adolescència i joventut. Cap a on caminar?



Els joves, les seves conductes i els seus problemes solen ser motiu de converses i discussions. Molt sovint apel·lant a tòpics i sense tenir dades sobre la taula. I doncs, què ens diuen les dades?

A Catalunya, el pes relatiu dels joves s’ha reduït en els últims 15 anys. L’any 2000 les persones d’entre 15 i 29 anys representaven el 22,5% de la població. Actualment només representen el 15,3%. Una població cada vegada més envellida i amb menys joves. Malgrat aquesta reducció, es tracta de la generació més formada. Mentre el 2001 el 12,8% de la població catalana tenia estudis universitaris, l’any 2011 aquesta dada es va incrementar fins a un 20,3%. Tot i aquesta millora, cal remarcar que la taxa d’abandonament escolar a Catalunya és de les més altes d’Europa. Mentre el 2013 se situava en un 24,2%, la mitjana de la UE-27 és de l’11,9%.

Malgrat ser la generació més formada, es tracta d’una joventut caracteritzada per la precarietat laboral. Les persones d’entre 16 i 29 anys mostren una taxa d’atur del 33,4% front al 17,4% dels més grans de 29 anys. El 40,5% dels joves treballant tenen contracte temporal, front al 14,3% dels més grans de 29 anys.

I les conductes de risc? Malgrat pugui semblar el contrari, la majoria de conductes de risc es mantenen o es redueixen. El consum de drogues s’ha reduït del 36,4% l’any 2003 al 24,4% el 2011. I el consum de risc d’alcohol s’ha reduït del 12,7% el 2003 al 3,4% el 2011. Sí que cal apuntar un repunt en les conductes masclistes i en la violència masclista dels joves.

La finalitat de les polítiques públiques
Quina ha de ser la orientació de les polítiques públiques per a la infància, l’adolescència i la joventut? Caldria garantir que en la transició de l’infant cap a la vida adulta els condicionants culturals, econòmics i socials no siguin els que marquin el futur de la persona. La transició s’hauria de produir de tal manera que els factors d’origen afectin el mínim possible. Per exemple: imaginem un infant que neix en un barri desfavorit, amb uns pares sense estudis i sense una feina fixa, i que a més a més no es preocupen gaire del fill. I ara imaginem un altre infant que viu en un barri socioeconòmicament pròsper, en el sí d’una família amb bons ingressos, uns pares amb estudis, bones feines,  i que es preocupen per ell. Les polítiques públiques haurien d’intentar que les possibilitats de que tots dos infants tinguin una vida adulta pròspera i feliç siguin el més similars possibles. Actualment estem lluny d’aconseguir aquesta fita.

Actualment les situacions de risc concentren molt més entre els infants, adolescents i joves que entre el conjunt de la població. L’any 2008 la taxa de risc de pobresa entre els menors de 16 anys era del 17,6%. L’any 2014 la xifra es va incrementar fins al 28,8%. Hi ha molts factors que cal abordar per a resoldre el repte que tenim endavant.

  
Atacar els factors que generen desigualtats

Per poder avançar en el repte que tenim davant nostre no només calen més recursos. Cal ser molt encertat en el disseny i planificació de les polítiques. Què diu l’evidència científica? Segons múltiples estudis realitzats en països desenvolupats, 4 grans factors són els que porten infants i joves a un futur de pobresa. La manca d’una xarxa de recolzament emocional i social, la no disposició d’un recolzament material suficient (recursos econòmics), la baixa capacitació cognitiva dels pares, i una taxa de risc de pobresa alta. Les polítiques públiques d’infància i adolescència han d’abordar aquests 4 factors que porten als nostres infants a una vida adulta d’exclusió social.

Millorar l’èxit educatiu, i per tant reduir l’abandonament escolar, ha de ser l’indicador clau a batre en els propers anys. I cal fer-ho amb programes que aportin referents positius als infants, així com suport i capacitació emocional. També calen programes de capacitació per a pares i mares, així com serveis terapèutics per als familiars d’adolescents amb problemes conductuals. De la mateixa manera, cal millorar les prestacions dirigides a garantir una equitat d’oportunitats en el conjunt de famílies. Són alguns dels exemples de polítiques ens han de permetre fer un salt endavant com a ciutat i com a país. I s’ha de fer de manera consensuada i compartida amb la societat civil, altres administracions i el tercer sector.

Des del govern municipal s’està treballant per una intervenció coordinada i continuada des dels 0 fins als 18 anys. No només ho hem de fer per aquests infants i el seu futur. També ho hem de fer pel conjunt de la societat. Una societat més ben educada, més igualitària i amb menys pobresa és una societat més pròspera, amb més qualitat de vida, i més preparada per a tots els obstacles que puguin aparèixer en el futur.

Voleu saber-ne més? Podeu consultar l'article complet clicant aquí

5 gen. 2015

Com aconseguir més participació a les entitats?

La implicació de l'entorn social i la participació d'agents diversos és un dels grans reptes per a moltes organitzacions. Quines pistes tenim? Cap a on hauríem de treballar. El passat 28 de novembre vaig realitzar una petita conferència/taller sobre el tema a l'espai entitats de Reus. En aquesta presentació intento anar més enllà de la participació ciutadana, i intentar aportar reflexions des d'altres espais de coneixement, com pot ser des de la comunicació, l'engagement o la captació de fons.



Societat civil i institucions públiques: Panoràmica i reptes de futur

El passat novembre de 2014 la Fundació Josep Irla va publicar l'última edició d'Eines, amb el títol "Nou País, Nova Democràcia". En aquest número apareix un article elaborat per mi que tracta sobre les relacions entre societat civil i institucions públiques a Catalunya. Després de fer una panoràmics sobre quina és la situació de la societat civil i de les institucions públiques, s'assenyalen reptes de futur.

Podeu consultar el conjunt del número d'Eines en aquest enllaç: Eines 21 - Nou país, nova democràcia.
També podeu consultar l'article per separat: Societat civil i institucions públiques: Panoràmica i reptes de futur

Els reptes assenyalats són els següents: 

12 nov. 2014

Els obstacles de l’avaluació de l’impacte: com aconseguir-ho?

Measuring time - de aussiegall a flickr
L’avaluació de l’impacte social està en boca de tothom des de fa temps. El tema apareix en formacions, conferències, congressos, assemblees, juntes... Però per molt que se’n parla, encara no s’acaba d’implementar amb normalitat en entitats i institucions públiques. Per què passa això?


8 set. 2014

Avaluació de l’impacte: desparasitar els infants per millorar l’absentisme escolar?

Imatge de sandeepachetan.com travel photography a flickr.
Com lluitar contra l’absentisme escolar?
Imaginem-nos que al nostre país hi ha un percentatge d’absentisme escolar galopant. La nostra entitat vol lluitar contra aquest problema que mina el futur dels més petits, i ho fa amb intervencions òbvies: millorar el transport escolar, subvencionar materials per a l’estudi, donar de menjar als infants, o subvencions a les famílies a canvi de l’assistència a escola. Fem tot això, però els percentatges d’absentisme escolar continuen pels núvols. En aquesta situació es trobaven diverses entitats a la Índia el 2008.


30 set. 2013

Curs gratuït "La participació interna a les entitats"

El proper 17 d'octubre de 2013 s'iniciarà el curs gratuït "La participació interna a les entitats" en el marc del Programa d'Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un curs que impartirem com a Fundació Pere Tarrés entre el consultor Roger Buch i jo mateix.

El curs va dirigit a professionals i responsables d'entitats i vol aportar eines i coneixements per a millorar la implicació i participació de socis i entorn social en el si de les entitats. Aquesta millora de la participació es pretén desenvolupar des d'un enfoc de millora de la gestió, tot introduint la lògica PDCA (Plan, Develop, Check, Act).


20 juny 2013

6 preguntes que cal fer-se abans d'iniciar una avaluació

Tipus d'avaluacions (ivalua)
Són moltes les entitats i les administracions públiques que es plantegen iniciar una avaluació. Què volem aconseguir amb aquesta avaluació? Qui destinarà temps a implementar l'avaluació? Quina és la metodologia que més ens convè? A continuació us proposo 6 preguntes bàsiques que vaig publicar originalment a xarxanet.org, i que espero que us siguin útils!

20 maig 2013

Taller de participació interna a les entitats

Són diversos els tallers sobre participació interna que he impartit. A continuació us deixo unes diapositives que vaig fer servir per impartir un taller sobre aquesta temàtica a Montcada i Reixac.



8 maig 2013

3 claus d’èxit en una avaluació

Durant els últims mesos l’interès per l’avaluació està creixent, sobretot en l’àmbit de l’acció social. És un fet que té molt de sentit, ja que les organitzacions del tercer sector i les administracions públiques que fan polítiques socials es troben en un context de necessitats socials creixents i recursos econòmics decreixents.

L’avaluació apareix com una eina que ens permet millorar la nostra intervenció i la nostra estratègia de tal manera que siguem més eficients i que millorem l’impacte. No obstant això, una avaluació ha de tenir molt clars 3 elements que permeten l’èxit d’aquest tipus de projectes o processos. Aprofitem la finalització de l’avaluació de l’execució del Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (PNAV) per exemplificar aquests 3 elements.

Article elaborat per Roger Buch i Joan Cuevas per al bloc de xarxanet.org.

15 abr. 2013

L'externalització de serveis socials i comunitaris a través del Tercer Sector a Catalunya

A continuació us deixo la tesina que vaig realitzar en acabar el Màster en Polítiques Públiques i Socials. El treball, realitzat amb el suport de Carles Ramió com a Tutor de la tesina, analitza com la Generalitat de Catalunya externalitza serveis socials i comunitaris a través d'entitats de l'anomenat Tercer Sector.

L'anàlisi té en compte les motivacions que porten l'administració a promocionar i externalitzar cap al Tercer Sector, les raons que els directius públics addueixen al fet d'externalitzar cap a aquest sector i la manera amb que es gestionen.

Algunes cites de les conclusions de la mateixa tesina: