El 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat de Catalunya proclamava “l'Estat Català de la República Federal Espanyola”. Aquesta fet, com era d'esperar, va ser contundentment reprimit per part de l'Estat espanyol. El govern català al complet va ser empresonat, i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya suspès.
Els esdeveniments es van desencadenar com a conseqüència de la caiguda del govern central (presidit per Ricardo Samper) i la constitució d'un nou govern profundament conservador encapçalat per Alejandro Lerroux.
Nombrosos sindicats d'àmbit espanyol van convocar una vaga general indefinida, ja que per part de la classe treballadora es va percebre que el nou executiu anava clarament en contra dels seus interessos. A Catalunya la CNT no ho va fer, però l'Aliança Obrera de Catalunya, propera a Esquerra Republicana de Catalunya, sí ho va fer. Malgrat que la voluntat d'aquesta organització era la de protestar en pro dels drets dels treballadors, Lluís Companys va fer coincidir aquests esforços amb la lluita independentista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Transformar des de la política
El 18 de març surt a la venda el llibre en el que he estat treballant els últims 8 mesos: Transformar des de la política. En aque...
-
Les consultes populars per la independència que es van celebrar el passat diumenge 13 de desembre van significar un gran repte. La societat ...
-
Fa uns dies vaig llegir un post molt interssant al web de Thoma Baekdal fruit d'una cita al twitter d'@annageli. El post venia int...
És l'estil espanyol de democràcia. Tan seu.
ResponElimina